El paràsit de la malària és un dels patògens humans més importants. Des de temps immemorials ha jugat un paper extremadament significatiu en el desenvolupament i propagació de la cultura humana i fins i tot en l'evolució biològica de la nostra espècie.

La malària produeix febre alta (40 ºC), calfreds, suors i mal de cap. Els episodis de febre i calfreds solen produir-se quan els glòbuls vermells esclaten sota la pressió dels merozoïts que es multipliquen a l'interior seu, i s'alternen amb episodis asintomàtics aproximadament cada 2 dies. La destrucció dels glòbuls vermells produeix anèmia. Si el pacient no rep tractament pot morir. Però si se supera la fase aguda, es poden produir recaigudes cada 3 o 4 setmanes.

Mitjançant un examen físic, el metge pot detectar en els pacients de malària un creixement de la mida del fetge i la melsa. El diagnòstic final es confirma mitjançant una exploració directa amb el microscopi d'una mostra de sang.

Un mosquit entre el paràsit i l'home

Dibuix: Oriol Massana

La malària és una malaltia parasitària. El parasitisme és una relació biològica estreta que s'estableix entre dos organismes: el paràsit i l'hoste. El primer d'ells s'aprofita del segon, obtenint-ne aliment o altres requeriments vitals, de tal forma que perjudica l’hoste, de vegades tant que pot arribar a matar-lo.

El paràsit microscòpic que produeix la malària es diu Plasmodium. Existeixen quatre espècies d'aquest temible paràsit, la més virulenta i freqüent de les quals és el Plasmodium falciparum. Perquè aquest paràsit infecti un ésser humà ha de passar abans per l'estómac i la saliva de l'altre temut protagonista d'aquesta malaltia: el mosquit del gènere Anopheles. Es diu llavors que el mosquit és l'organisme vector, l'organisme que fa de pont entre una persona i una altra. En aquest cas, només les femelles del mosquit Anopheles poden transmetre la malaltia.

La malària afecta cada any 300 milions de persones i provoca la mort de més d'un milió, el 70% de les quals són nens menors de cinc anys.

El cicle vital i de transmissió del Plasmodium

Dibuix: Oriol Massana

1) Quan un mosquit femella del gènere Anopheles pica una persona o animal infectats, absorbeix, juntament amb la sang, els gametòcits masculins i femenins del paràsit.

2) A l'estómac del mosquit, els gametòcits maduren i es fusionen com ho farien un òvul i un espermatozoide, donant lloc a la forma infecciosa del paràsit denominada esporozoït.

3) Els esporozoïts migren cap a les glàndules salivals del mosquit.

4) Quan el mosquit pica una persona sana, injecta la seva saliva perquè és anticoagulant i l’ajuda a absorbir la sang de la víctima. Juntament amb la saliva del mosquit, els esporozoïts entren en el torrent sanguini de la persona.

5) Els esporozoïts migren al fetge.

6) Els esporozoïts penetren a les cèl·lules del fetge (hepatòcit) i es reprodueixen asexualment, produint una altra forma del paràsit: els merozoïts (6-15 dies).

7) Els merozoïts tornen al torrent sanguini, on penetren en els glòbuls vermells. Al seu interior es reprodueixen creant molts més merozoïts, que s'alliberen mitjançant la destrucció del glòbul vermell infectat. Els merozoïts alliberats infecten nous glòbuls vermells (2-3 dies).

8) Alguns merozoïts produeixen gametòcits masculins i femenins. Si un nou mosquit pica aquesta persona, els absorbirà amb la sang i el cicle tornarà a començar.