|
Com eren els éssers més terribles de la història de la Terra? Fa 250 milions d’anys, els éssers terrestres més grans que el nostre planeta ha conegut mai campaven a voluntat per un vast continent ple de boscos, praderies i deserts interminables. Eren els autèntics reis de la Terra.
L’origen dels dinosaures
Qualsevol discussió sobre l’origen dels dinosaures és plena de controvèrsia. No obstant això, totes les teories semblen coincidir en el fet que l’antecessor dels dinosaures és un grup animal del Triàsic, els Tecondonts.
A partir dels Tecodonts van aparèixer els dinosaures, els cocodrils, els rèptils voladors i les aus. Tots ells eren de la família anomenada arcosaures i vivien en equilibri els uns amb els altres.
Dibuix: Oriol Massana
A la fi del Triàsic, però, una sèrie de canvis climàtics van provocar l’extinció d’alguns d’aquests grups. D’aquesta manera, els dinosaures van poder expandir-se i es van convertir en el grup dominant durant el Juràssic.
Els dinosaures són un grup de vertebrats que es caracteritza per una sèrie de novetats evolutives en els ossos del maluc i les extremitats, relacionades amb una millora en la capacitat de desplaçar-se. Aquesta va ser probablement una de les claus de l’èxit per a la seva expansió.
Dibuix: Oriol Massana
Evolutivament parlant, els dinosaures són com rèptils que es van extingir fa milions d’anys i tradicionalment sempre s’han considerat els cocodrils com els seus parents vius més propers. Però descobriments recents semblen confirmar que el grup animal actual més proper als dinosaures, en termes de parentesc genètic, són les aus.
La gran família dels Dinosaures
Diplodocus, Triceràtops, Tiranosaurus... Tot i la dificultat per pronunciar els seus noms, tots recordem aquests dinosaures i hem escoltat parlar d'ells. Però, paradoxalment, el món dels dinosaures és desconegut i està ple de misteris per a la majoria de nosaltres.
La paraula dinosaure significa llangardaix terrible, i sintetitza la impressió que ens produeixen. Però quines característiques compartien els dinosaures? Segons la seva dieta distingim 2 tipus de dinosaures: els carnívors i els herbívors.
© Studi Ferrer
Els herbívors eren enormes (de la grandària de diversos elefants), encara que el seu cap no era més gran que la d'un cavall. Els carnívors, de grandària més moderada, tenien enormes caps amb poderoses mandíbules i banyes.
En general, tots tenien llargues cues, que utilitzaven per defensar-se i mantenir l'equilibri. Alguns caminaven de quatre grapes i uns altres ja caminaven de peu. Els dinosaures eren animals amb bon olfacte, bona oïda i bona vista; en altres paraules, resultava difícil acostar-se a ells sense ésser descobert. No eren animals poc hàbils i ximples (com podria suggerir la seva grandària). Els estudis sobre capacitat cranial indiquen que existien diversos graus d'intel·ligència entre ells: els més privilegiats eren els petits carnívors, ràpids i hàbils. I els menys llests, els grans herbívors.
Els dinosaures que vivien en ramats tenien vistoses crestes o banyes que els ajudaven a diferenciar-se els uns dels altres. I tant herbívors com carnívors, posseïen grans arpes per a defensar-se i atacar.
La terra en el JuràssicPerquè ens fem una idea, si el nostre planeta tingués avui 100 anys,
els dinosaures haurien existit fa només 5. L’ésser humà va aparèixer fa
tot just uns mesos, per tant, mai van conviure humans i dinosaures. Els
dinosaures van aparèixer en l’era Mesozòica, en el període Triàsic (fa
uns 200 milions d’anys).
En aquella època només existia un supercontinent anomenat
Pangea. El clima era càlid i humit. La vegetació dominant eren les
falgueres, molt abundants a la vora de rius i llacs. En les zones més
interiors del continent, en canvi, hi havia grans extensions
desèrtiques que eren un indret perfecte per als rèptils.
|
La terra quan només existia un continent: Pangea
|
| Tanmateix, en el període següent, el Juràssic, el món va començar a
canviar: els continents van començar a separar-se, plovia més i la
vegetació es va fer encara més exuberant. En aquells temps va ser quan
els dinosaures es van convertir en el grup animal dominant de la Terra:
va ser l’autèntic regnat dels dinosaures! |
L’extinció dels dinosaures
És sorprenent la quantitat de coses que hem arribat a esbrinar sobre la vida dels dinosaures i el poc que hem arribat a esclarir sobre les circumstàncies de la seva extinció.
Avui dia encara no se sap amb certesa si l’hegemonia dels dinosaures va veure la seva fi de forma gradual o va ser un esdeveniment sobtat. I es desconeixen també les causes concretes de la seva extinció.
© Studi Ferrer
Alguns estudis demostren que la diversitat dels dinosaures es va mantenir gairebé intacta fins al final. Segons aquesta teoria, la Terra va sofrir l’impacte d’un asteroide d’uns deu quilòmetres de diàmetre, i la força del xoc va produir un enorme núvol de pols que va bloquejar la llum del Sol, cosa que va provocar extincions catastròfiques a escala mundial.
Una evidència d’aquesta teoria és la presència de restes d’iridi en molts jaciments corresponents al límit entre el Cretàcic i el Terciari (quan se suposa que es van extingir els dinosaures). L’iridi és un metall escàs a la Terra que només es troba al nucli terrestre i els nivells elevats d’iridi a la superfície podrien procedir de l’asteroide.
No obstant això, altres estudis demostren que va haver una lenta decadència dels dinosaures al llarg de vuit milions d’anys i una consegüent expansió dels mamífers. El principal punt a favor del model gradual és que els climes estaven canviant lentament. Els nivells del mar van pujar, la temperatura es va fer més càlida i els boscos de coníferes van passar a ser la vegetació dominant. Tot això representava unes condicions menys favorables per als dinosaures.
El consens actual és que certament es va produir un impacte d’un asteroide o d’una pluja d’estels en el límit entre el Cretàcic i el Terciari, però que aquesta no va ser l’única causa de l’extinció.
Seguint la pista
|
|
Els fòssils són la nostra eina fonamental per conèixer com eren i com vivien els dinosaures
Els dinosaures són un grup animal extingit. Ja no queda cap supervivent ni tan sols cap descendent directe d’ells. No obstant això, coneixem detalls molt concrets sobre la seva anatomia i forma de vida.
Des de principis del segle XIX la paleontologia (l’estudi dels fòssils)
ha tingut un paper fonamental.
|
|
Petjades de dinosaure a Namíbia
|
Gràcies a ella s’han trobat i
classificat milers d’ossos i dents de dinosaure, així com restes
fossilitzades d’altres parts toves del cos (pell, músculs...).
Una altra font important d’informació han estat les petjades trobades en diferents llocs del món. Aquestes petjades, combinades amb coneixements sobre geologia i geomorfologia, han permès saber com, on i quan van viure aquests animals. I els copròlits (femtes fossilitzades) ens proporcionen informació sobre l’alimentació.
S’han trobat evidències de l’existència de dinosaures en tots els continents (fins i tot a l’Antàrtida i l’Àrtic).
|
Fins a principis del 1990, els Estats Units encapçalaven la llista
de països amb més descobriments de dinosaures, amb uns 110 gèneres; no
obstant això la Xina comptarà ben aviat amb més dinosaures i
sobrepassarà aquest límit. Però no ens cal anar tan lluny...
Els dinosaures també van campar a plaer pel que ara
és la península ibèrica. Prova d’això són els jaciments del Cretàcic a
La Rioja, Sòria, Burgos, Cuenca, Terol, Castelló, Segòvia i Lleida.
|
