|
Darrerament es parla molt dels drets històrics de Catalunya i es discuteix fins a quin punt han de ser rellevants al nou Estatut. Els drets històrics representen un nou concepte certament nuvolós que ni tan sols els mateixos polítics coincideixen a definir o limitar. Donada la dificultat del tema en qüestió, podríem intentar resoldre-ho a partir de les següents preguntes: D’on vénen? Per què apareixen ara? I per a què serveixen?
D’on vénen?
| Fins al segle XVIII Catalunya estava inclosa en el marc de la Corona Catalano-Aragonesa sota la tutela de la dinastia dels Àustries. Catalunya gaudia llavors d’una estructura territorial horitzontal on tots els territoris integrants disposaven d’un sistema jurídic i institucional propi i plural. La Guerra de Successió i el seu desenllaç el 1714 amb la derrota del bàndol català, va capgirar tot el sistema en integrar la Corona d’Aragó a la monarquia espanyola. La victòria hispànica es va traduir en una sèrie de lleis (com el Decret de Nova Planta) que abolien els furs i privilegis catalans (la Generalitat, el Consell de Cent...), que la desarmaven i que condemnaven tots els resistents. En resum, Catalunya perdia definitivament les seves institucions de govern, l’expressió de la seva sobirania nacional. |
Mapa d’Espanya abans del segle XVIII. Catalunya estava inclosa en el marc de la Corona Catalano-Aragonesa
|
L’al·lusió als drets històrics fa referència a aquest moment i reivindica el restabliment de tot allò arravassat el 1714.
 |
Quan Carles II va morir el 1700 sense descendència, va plantejar un problema successori. Tot i que al seu testament designava un candidat francès com a successor, Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV, la imposició d’un rei de la dinastia dels Borbons trencava l’equilibri europeu. Així, Anglaterra, els Països Baixos, Savoia, Portugal i la Casa d’Àustria van declarar la guerra a França i a la monarquia espanyola perquè un altre candidat, l’arxiduc Carles d’Àustria, es fes amb el tron. Els abusos de les tropes franceses el 1640, la competència comercial, el refús a les tendències unitàries i centralistes dels Borbons i el sentiment favorable a les llibertats i constitucions dels catalans, van fer que la corona d’Aragó recolzés l’arxiduc Carles.
El 1714, una sèrie d’acords firmats entre els aliats i França, i la caiguda de Barcelona, que havia suportat un intens setge de catorze mesos, van posar fi a la guerra.
|
Els precedents: les Bases de Manresa i els Estatuts del 1932 i 1979
| Tot i la pèrdua del poder català després de l’11 de setembre de 1714, el catalanisme no va desaparèixer; amb el pas del temps, poc a poc, va tornar a florir. Malgrat l’embranzida i repercussió del nou Estatut, no es tracta d’un projecte innovador. A banda de les manifestacions populars, el nacionalisme polític català va estar ben present des de la Restauració del 1875 com una arma per interaccionar amb l’Estat espanyol i millorar la situació de la burgesia catalana.
Els precedents més immediats però, es troben en l’elaboració de textos més específics. El 1892 es van aprovar a Manresa les Bases per a la Constitució Regional Catalana. Les bases de Manresa, com se les anomena freqüentment, ja denunciaven el centralisme del govern espanyol; però no va ser fins el 1932, amb el primer Estatut d’Autonomia, quan es va recuperar el català com a llengua oficial (no ho era des de la Guerra de Successió) i la Generalitat va poder tornar a gestionar les escoles i l’ordre públic. Aquest text redactat a la República no va viure gaire temps, ja que va ser anul•lat per Franco poc després. Catalunya va haver de tornar a esperar fins la redacció d’un altre Estatut, l’any 1979 (el text vigent a l’actualitat), per recuperar els seus drets.
|
Estatuto de Catalunya de 1932
|
Per a què serveixen?
Lluny de la nostàlgia, l’exercici de mirar enrere i fer un esforç de memòria històrica serveix per guanyar espais de llibertat i blindar les competències de manera que en el futur no puguin ser alterades o manipulades per cap estat. L’historicisme esdevé una eina per conformar unes demandes lògiques, legítimes i existents des de sempre, que defensen la pluralitat de Catalunya i demanen per a ella un major autogovern, especialment pel que fa a l’àmbit econòmic i financer.
Per què apareixen ara?
Un dels aspectes més importants en la reforma estatutària és el traspàs de les diverses competències catalanes. Aquesta reforma invoca el que Catalunya va perdre per tal de poder-ho recuperar. A més, la involució o fre pel que fa a la política de les autonomies duta a terme pel govern espanyol en els últims anys ha provocat una reacció de defensa que ajuda a quallar tot el que possibilita la defensa d’una realitat plurinacional a Espanya.
L’Onze de setembre de 1714, Antoni Estruch, 1909
|
