|
Al llarg de tots els temps, els homes de les societats prehistòriques o primitives (sense escriptura) s'han organitzat de maneres molt diverses. Existeixen dues grans teories per explicar el perquè d'aquesta varietat.
Teories en conflicte
|
La primera, defensada per antropòlegs com A. Gilman o C. Tilley, suposa que els primers estats van aparèixer per una saturació de les agrupacions primitives igualitàries. Aquests estats, enclavats en zones geogràficament limitades (valls entre muntanyes, per exemple), no van poder compensar l'augment de la seva població mitjançant un augment de la producció d'aliments. Això va produir una important crisi que va obligar a controlar la producció mitjançant un complex sistema d'aliances coronat pel rei i cap militar.
La segona teoria, defensada per autors com I. Service i M. Fried, diu que el pas d'una organització simple a una altra més complexa es va produir de manera natural (per evolució natural). Segons aquesta teoria, en un primer estadi existien les organitzacions més simples, les bandes, formades per petits grups nòmades, unides pel parentiu i sense jerarquia social. Després, gràcies a l'aparició de l'agricultura i el pastoratge, van néixer les tribus, un nou estadi natural.
|
Imatge: South Pacific Tourism Organisation
Els antropòlegs estudien els pobles actuals de caçadors-recol·lectors que conserven característiques organitzatives primitives |
Un segon grau, doncs, el van ocupar les tribus amb una economia productora. Dintre de les tribus, els individus es dividien en petits llinatges de parentiu amb caps ocasionals de càrrec no hereditari, basat en el prestigi (big men). Les tribus es van assentar de manera estable amb habitatges aïllats o agrupades en petits poblats.
En un tercer estadi, es van formar les prefectures l'organització social de les quals encara es basava en el parentiu amb una jerarquia de llinatges segons la proximitat a avantpassats comuns. En aquesta fase, el clan de major prestigi el representava el cap o cacic que acumulava els excedents per repartir-los entre els seus familiars. En el moment en què els caps acumulaven grans excedents podien mantenir als artesans perquè els proporcionés productes de prestigi per a intercanviar amb altres caps.
En un quart estadi, va aparèixer l'estat com evolució natural de les prefectures. Els reis d'estat tenien un major poder que els cacics de les prefectures i podien imposar una legislació i utilitzar la força militar. La seva àrea d'influència era molt major. Amb l'estat va aparèixer una nova agrupació d'habitatges, la ciutat, i amb ella, l'urbanisme.
L'orgull de donar
En algunes tribus primitives s'utilitza un sistema de regulació social curiós: el moka o potlatch, basat en l'intercanvi de béns. Per exemple, entre els cacics o big-man de Papua Nova Guinea se celebra una sèrie de donatius creuats entre rivals. El joc comença quan un big-man dóna un regal, generalment porcs, a altre big-man al qual desitja superar socialment. Quan el segon rep el regal, queda en deute i té uns anys per superar la quantia de la primera donació i retornar-la al primer. En retornar-la, el deute es manté fins que un dels big-man rivals no pot superar la quantitat. El perdedor queda definitivament relegat a una posició social inferior a la del seu contrincant.
El big-man que efectua el regal ha reunit el seu donatiu a través de petits bescanvis amb els seus seguidors, per la qual cosa la seva riquesa també depèn del prestigi social entre la seva comunitat. D'aquesta manera, hi ha seguidors que, pel motiu que sigui, poden decidir canviar els seus béns amb el rival de manera que enfortint a un afebleixen a l'altre.
En el cas del potlach, els regals es realitzen en el decurs d'una festa on s'evidencia la riquesa de l'amfitrió. Generalment, les festes se celebren en ocasió d'esdeveniments familiars com el naixement d'un nen. |
Imagen: South Pacific Tourism Organisation
|
Imatge Louise Clarke
|
