Per què vam començar a caminar sobre dues cames?
Written by Jesús Hernándissabte, 10 setembre 2005 17:26
Fa uns cinc milions d'anys els nostres avantpassats es van separar evolutivament de la resta dels primats. Un dels factors clau de diferenciació va ser un nou i original mètode de desplaçament: caminar sobre dues cames. Tot i que encara no existeix una teoria definitiva sobre el perquè d'aquest canvi evolutiu, sí que hi ha un cert consens en admetre una sèrie de factors que ho van promoure i ho van facilitar.
Abans que alguns primats comencessin a caminar sobre dues cames, es va produir una alteració climàtica molt important que va provocar la reducció de l'àrea forestal i l'aparició de la sabana en el continent africà. L'hàbitat dels primats va canviar radicalment i per primera vegada es van trobar davant la necessitat de sortir del seu bosc per trobar aliment en zones forestals més allunyades. Es van veure obligats a desplaçar-se durant llargues hores sota el sol per un paisatge hostil, desconegut i ple de perills: la sabana.
Està comprovat que caminar alçat, encara que sigui més lent i menys àgil, consumeix molta menys energia que caminar de quatre grapes. A més, existeix un segon avantatge: la verticalització del cos permet una millor regulació de la temperatura corporal. Un individu posat dempeus rep menys radiació solar, sobretot quan el sol està al capdamunt, que un quadrúpede. A més, en separar el cos del sòl s'allunya del focus de calor que aquest representa i es beneficia de les brises per refrescar el cos.
L'energia estalviada la van utilitzar els primers homínids, que es van veure obligats a recórrer llargues distàncies amb una intensa exposició al sol, per agilitzar i fer menys esgotador el trajecte entre agrupacions forestals.
El canvi de nínxol ecològic va provocar que els nostres avantpassats haguessin de buscar altres tipus d'aliment per no extingir-se. Una de les noves riqueses alimentàries que van adoptar, atesa la seva abundància, van ser les llavors dures de les plantes gramínies. Curiosament, els primats havien de posar-se sobre dues potes per menjar-se-les, una postura que molt probablement va facilitar el desenvolupament del bipedisme.
Un altre factor que possiblement va impulsar l'evolució de la marxa erecta va ser la necessitat de millorar els sistemes de defensa davant els perills que podien trobar-se en els espais oberts. Els sistemes de cooperació defensiva van beneficiar també el progrés i reforç de les relacions socials.
Una vegada la sabana es va integrar en la vida d'aquells homínids, el bipedisme es va veure accelerat a causa dels avantatges que proporcionava: permetia alliberar les mans per transportar aliments, criatures o armes (pals i pedres); permetia una major visibilitat de l'entorn sobre les altes herbes per a així poder defensar-se millor i, a més, el port alçat suposava una certa capacitat d'intimidació sobre alguns predadors.