Les Menines (1656) de Diego Velázquez

Written by Patricia Ordóñezdissabte, 10 setembre 2005 16:24

Aquesta pintura a l'oli va ser realitzada a mitjans del S.XVII per un dels grans artistes de la història de l'art espanyol: Velázquez. Dedicat a l'estudi de la pintura des dels onze anys, aquest sevillà del Segle d'Or va contribuir a ennoblir l'art barroc espanyol en un moment en el qual les arts estaven controlades per l'Església i per la Cort.

Velázquez, pintor espanyol del Segle d'Or

Diego de Velázquez es va formar en l'ambient contrareformista espanyol. No obstant, el seu aprenentatge no es va limitar a l'estètica espanyola: els seus viatges a Itàlia van suposar per a ell un afany de superació i riquesa estètica. Així, els seus quadres reflecteixen la influència de Caravaggio, Tintoretto o Tiziano, evolucionant la seva pintura a partir dels coneixements i la pràctica adquirida durant 3 anys a Itàlia.

En els darrers anys de la seva vida, va crear l'obra que tenim davant nosaltres i una de les més famoses de l'art universal: Les Menines.

Els personatges

L'escena transcorre en una de les sales de l'Alcàsser de Madrid. La infanta Margarita es troba en el centre de la composició, un factor que, al costat de la lluminositat que li ha donat el pintor, la converteix en el personatge més rellevant del quadre. Al seu costat, Isabel Velasco i Agustina Sarment són les “menines”, i també es troben els nans de la cort, en actitud lúdica amb el gos que hi ha als seus peus. En un segon pla, en la penombra, veiem Marcela d'Ulloa i un home anònim. A l'esquerra apareix l'autoretrat de Velázquez, realitzant la seva tasca com a pintor de la cort i, al fons de l'estada, es troba José Nieto, servent de la reina, en una posició que destaca per ser el centre de la perspectiva del quadre.

Finalment, podem veure dos personatges més de màxima importància: en la paret del fons, al costat de la porta, es reflecteixen en el mirall les figures de Felip IV i Mariana d'Àustria. Si no fora pel toc de llum que el pintor dóna al mirall no repararíem en ells, i fins i tot sembla que sigui un quadre més dintre de la sala. Aquest joc visual, una miqueta enigmàtic, ens permet obtenir més informació de les persones que hi ha en l'espai representat.

L'espai

Velázquez ens presenta en aquesta obra la intimitat de l'Alcàsser i amb el seu mestratge ens fa penetrar en una tercera dimensió. Amb l'escena que mostra immortalitza un sol instant de la vida quotidiana dels seus personatges. La llum i l'atmosfera del quadre són la conseqüència del domini i el geni artístic del pintor sevillà.

La mirada: Velázquez ens mira fixament

Velázquez es retrata a ell mateix en el quadre pintant els reis, la imatge dels quals veiem reflectida en un petit i poc destacat mirall, al fons de l'escena. Com a espectadors, ens sentim observats davant la mirada del pintor.

La nostra visió de l'escena és la mateixa que la dels reis que estan sent retratats per Velázquez. Aquest gest de Velázquez confirma la importància que en aquell moment tenia la figura del pintor en la cort (que cobra protagonisme en un retrat reial).

A més, dóna un pas important en la representació del món real a través de l'art, ja que aconsegueix integrar l'espai de l'espectador (la nostra mirada) amb l'espai representat (la mirada dels reis).