La torre Agbar (2005) de Jean Nouvel
Written by Patricia Ordóñezdijous, 03 agost 2006 17:37
La Torre Agbar és el tercer edifici més alt de Barcelona, convertint-se en una icona urbanística, sobretot per la seva peculiar forma cilíndrica i per la gamma de colors que desprèn al llarg del dia.
L'estructura: un edifici sostenible
És interessant com es combinen la solidesa de la primera capa, de formigó, amb l’exterior de vidre, on multitud de finestres retallades regulen l’entrada de llum solar a l’interior de l’edifici. Però l’impacte visual que això suposa no ha de treure importància a la funcionalitat de la torre, pensada des d’un punt de vista sostenible, on cada element constructiu s’integra en l’entorn i redueix al màxim l’impacte ambiental.
Les propostes d’aquesta “arquitectura bioclimàtica” són, principalment, regular la circulació de l’aire, l’ús de materials aïllants i l’aprofitament de l’energia solar. Aquesta última es veu clarament en les finestres i plaques d’alumini i vidre; ja que segons la seva posició i inclinació entra més o menys llum natural. També s’ha construït un passadís intern que possibilita la graduació de la temperatura de l’interior, aïllant el fred a l’hivern i la calor a l’estiu.
La Torre Agbar, doncs, no és només un gratacels amb un disseny arriscat, sinó també un espai sostenible que s’adequa a l’entorn i millora la qualitat de vida dels treballadors.
La funcionalitat i originalitat arquitectònica es fusionen en aquest edifici, exemple de la transformació urbanística que actualment està patint Barcelona.
Jean Nouvel, l'arquitecte
Jean Nouvel, arquitecte i dissenyador francès (Fumel, 1945), és el creador del projecte Agbar, en col·laboració amb la firma barcelonesa d’arquitectura “b270”.
Nouvel va estudiar arquitectura a l’Escola de Belles Arts de París, i el 1976 va ser fundador del moviment d’arquitectes francesos “Mars 1976”.
Actualment és l’arquitecte francès més prestigiós i internacional, amb obres molt reconegudes com l’Institut del Món Àrab i la Fundació Cartier, a París, o l’Òpera de Lió, entre d’altres.
Al llarg de la seva carrera ha realitzat un intens treball per crear un llenguatge arquitectònic propi, on predominen la idea de transparència i els contrastos de llums i ombres, sempre amb l’objectiu de que els seus edificis s’integrin amb l’entorn de la forma més harmònica possible.
La inspiració: forma i simbologia
La peculiar forma de la torre està donant molt que parlar, per les seves connotacions i pel que té d’innovadora. Les opinions han estat diverses, ja que la seva radicalitat provoca sensacions contrastades, i cadascú associa la seva forma amb diverses imatges, que van des de la ciència i la naturalesa fins a la sexualitat. Però algunes d’aquestes associacions s’allunyen molt del que Nouvel va pensar per a la seva creació.
L’arquitecte explica que el disseny de la torre és sobretot un homenatge a Gaudí, en el qual es va inspirar i amb el que estableix una curiosa relació dins de la ciutat: des del costat nord de la torre hi ha una panoràmica sensacional de la Sagrada Família. Així que els dos edificis es “comuniquen” entre ells en un diàleg que demostra l’admiració de Nouvel per l’arquitecte modernista.
D’altra banda, la inspiració combina diverses imatges de la naturalesa. Com diu el propi Nouvel: “podria ser un ressò llunyà de les antigues obsessions catalanes portades pel vent que bufa de Montserrat”. Si ens hi fixem, és cert que l’acabament de la cúpula s’assimila molt a la curiosa forma que tenen les muntanyes de Montserrat.
Però, a més, l’arquitecte francès parla de la seva obra com quelcom que emergeix de la terra d’una forma singular, amb els reflexos de l’aigua del mar i del color blau del cel. Com a metàfora diu que “és un guèiser a pressió permanent i dosificat. La superfície de l’edifici evoca l’aigua: una textura llisa i contínua, però també vibrant, lluminosa i matitzada...”. El joc de llums i colors que ofereixen les plaques de l’edifici fan que aquest “guèiser artificial” es transformi a cada moment del dia, donant una visió espectacular fins i tot de nit, quan el blau i el vermell envaeixen la nostra retina i fan vibrar la ciutat.
El disseny de la Torre Agbar, aïllada de moment d’altres edificis que la obstaculitzin, fa que no només sigui un edifici d’oficines, sinó un nou monument ple de simbologies relacionades amb l’essència de Barcelona: Gaudí, el Mar Mediterrani i Montserrat (art, mar i muntanya). És per això que no ens deixa indiferents.
Sabies que…?
Aquest mateix any Nouvel també ha inaugurat l’ampliació del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, desenvolupat sota la direcció de l’arquitecte Alberto Medem com a cap de projecte de l’equip AJN.
S’està pensant en la possibilitat d’organitzar un dia de portes obertes per a què barcelonins i visitants puguin veure per dins aquest original edifici.
A Londres existeix un gratacel molt semblant a la torre Agbar que es diu Gherkin, dissenyat per Norman Foster. Ja és tot un símbol de la ciutat.