Les Senyoretes d’Avinyó (1906-07) de Pablo Picasso

Written by Patricia Ordóñezdimarts, 12 setembre 2006 13:34

El 1907, després d’uns quants mesos d’estudis, Picasso va donar a conèixer Les Senyoretes d’Avinyó als seus amics més propers. Les reaccions van ser diverses, però sobretot va destacar la sorpresa davant d’una obra d’art que trencava amb tota la tradició pictòrica anterior. Les convencions que tant s’havien desenvolupat en la història de l’art des del Renaixement eren totalment transgredides aquí. Tot i que l’obra no es pot considerar cubista, Picasso va desplegar en ella molts dels aspectes que formarien la base d’aquest nou moviment, com ara: la descomposició de l’espai i les formes pictòriques, la inspiració en l’art primitiu i la combinació de diferents punts de vista en una sola figura.

Una temàtica discutida

Com era costum en l'artista malagueny, Picasso realitzà una sèrie d'esbossos abans de treballar de ple en l'obra final. En el cas de Les Senyoretes d'Avinyó va realitzar més de 800 estudis preparatoris, que incloïen dibuixos apurats de cada personatge, els seus caps, cossos, etc. 

Hi ha dos esbossos que criden especialment l'atenció i ens demostren com Picasso va canviar la seva idea inicial, fent que la pintura adquirís un sentit més confús. Al primer esbós (veure imatge 1 de la dreta), observem com hi ha set protagonistes, cinc dones i dos homes. La distribució de les dones despullades, així com la presència dels homes, suggerien que es tractava d'una escena de bordell. Però en el segon esbós (veure imatge 2 de la dreta), molt proper al quadre final, desapareixen les figures masculines, i la posició de les "senyoretes" és una mica diferent. Aquest canvi significatiu ha provocat que la temàtica hagi estat font de discussió en moltes ocasions, com també el tractament tan radical que Picasso li dóna al despullat femení, molt diferent al tradicional, tant per les formes com per l'espai on s'emmarca. 

Si tenim en compte que Avinyó era un carrer de Barcelona on hi havia diversos bordells, llavors s'intueix que l'escena representa un prostíbul, tot i no estar els homes presents. A més, el bodegó de fruites que hi ha a l'inferior del quadre s'ha interpretat moltes vegades com a símbol de la sexualitat femenina. 

En qualsevol cas, aquesta obra ens presenta a un quintet de dones que miren sense dissimular a un espectador sorprès.

L’artista introdueix, a més a més, una novetat que serà essencial en el Cubisme posterior, i que va ser revolucionària en la composició pictòrica. Si ens fixem en la figura assentada a la dreta, podem veure com està en una postura impossible: el cos d’esquenes a l’espectador i el cap girat completament de front. Igualment, els rostres de totes elles es representen de front i de perfil a la vegada, com si veiéssim a la persona en dues posicions simultàniament. Amb això aconseguia representar múltiples punts de vista en una mateixa figura i donar-li certa profunditat a un espai completament pla.

També és molt significativa la influència de l’art primitiu en els aspectes formals del quadre. Al cap de les dues dones de la dreta és on s’aprecia amb més claredat. Només hem de fixar-nos en el colorit ratllat dels rostres, la forma dels caps i la simplificació dels trets, que deformen completament la cara d’aquestes dues dones. Les altres tres també tenen elements agafats de l’art de diferents cultures antigues, com l’egípcia (s’observa en la posició lateral de la primera figura), o la ibera (el rostre i tors de les altres dues).

¿Sabías que...?

• No va ser exposada per primera vegada fins el 1916, nou anys després de ser pintada.
• Picasso no li va posar el títol a l’obra. Es creu que va ser el seu amic Apollinaire qui el denominà en un primer moment El bordell filosòfic. Finalment, André Salmon li va donar el títol definitiu, en referència al carrer Avinyó de Barcelona (confós moltes vegades amb el famós Avignon francès, per la seva similitud fonètica).
• El propi Picasso col·leccionava escultures africanes, i fins i tot creava màscares que seguien els models primitius.