Carl Sagan. El millor guia per conèixer el Cosmos
Written by Ricard Guerrerodissabte, 24 mar 2007 23:58
El 20 de desembre de 1996, moria a Seattle (Washington, EUA) Carl Sagan, astrònom, físic, professor universitari, escriptor i un dels més destacats divulgadors científics del segle xx. Deu anys després de la seva mort, els seus llibres es continuen reeditant i la sèrie de TV Cosmos, que el féu mundialment famós i que a la seva mort havia ja gaudit d’una audiència de més de 500 milions de persones en 60 països, continua emetent-se repetidament sense perdre audiència.
Carl Sagan
Sagan havia nascut a Brooklyn (un districte de la ciutat de Nova York) el 9 de novembre de 1934, en una família jueva procedent de l’est d’Europa. Es graduà (el 1954) a la Universitat de Chicago. Es doctorà (el 1960, a la mateixa universitat) en astronomia i astrofísica i aviat fou un dels impulsors d’una nova ciència, l’exobiologia, que era l’estudi de la vida fora de la Terra (i que donà origen a l’actual astrobiologia). Juntament amb Frank Drake, inicià un nou projecte de la NASA, el programa de recerca d’intel·ligència extraterrestre, SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence). El 1963, Sagan detectà la presència d’ATP (molècula essencial en el metabolisme cel·lular, i un dels constituents dels àcids nucleics) en una mescla de substàncies que simulava les característiques que se suposava que tenia la Terra primitiva.
Des de 1971 fins a la seva mort fou professor d’astronomia i ciències de l’espai a la Universitat de Cornell, a l’estat de Nova York. També treballà per a la NASA, col·laborant en la preparació de les sondes espacials Pioneer 10 i Pioner 11 i dels missatges interestel·lars que portaven els Voyager 1 i Voyager 2, a més de treballar amb les naus Mariner i Viking.
Els fenòmens “paranormals” sota revisió científica
L’interès de Sagan per combatre el que ell anomenà “analfabetisme científic” el dugué a fundar, el 1976, el CSICOP (Committee for the Scientific Investigations for Claims of the Paranormal), és a dir, el comitè per a la investigació científica de les reivindicacions paranormals (i un joc de paraules que venia a significar «‘polis’ de la ciència»). En foren cofundadors, entre d’altres, els coneguts divulgadors científics Isaac Asimov i Martin Gardner i un mag de reconegut prestigi, James Randi. Aquesta organització promou la investigació crítica dels anomenats fenòmens “paranormals” i de les pseudociències a partir d’una visió científica objectiva i raonada, i en difon els resultats entre el públic i la comunitat científica. El SCICOP seria una mena de policia per vetllar pel bon ús de la ciència. Persones o institucions que se senten perjudicades per les anàlisis del SCICOP solen dir que el comitè és la Inquisició dels temps moderns. Tanmateix, en el SCICOP no hi ha hermetisme; els seus estudis es fan d’acord amb el mètode científic i els mitjans de comunicació poden adreçar-s’hi sempre per obtenir-ne informació. Sagan creia que l’analfabetisme científic era el principal enemic del progrés de la societat. Durant la seva vida escriví molts articles, recollits posteriorment en llibres, per explicar què pot haver-hi darrere dels ovnis, fantasmes, miracles, abduccions, tractaments mèdics ‘alternatius’, astrologia, empremtes deixades per suposats extraterrestres o altres suposats fenòmens paranormals.
Una de les obres més importants de la divulgació científica internacional per fi en català
Omnis cellula i Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona estrenen la col·lecció Ictini de Clàssics de la divulgació amb COSMOS, una de les obres més reeixides del mestre de la divulgació científica del segle XX: Carl Sagan. La col·lecció Ictini pretén oferir obres de la literatura científica popular que s’han convertit en autèntics clàssics i que mai abans no havien estat publicades en català. L’obra que inaugura la col·lecció és un autèntic luxe per tothom que gaudeixi de la ciència i el coneixement.
Cosmos, un viatge de 15.000 milions d’anys
Cosmos explora els planetes més propers a la Terra, l’origen de la vida, la mort del Sol, l’evolució de les galàxies, els orígens de la matèria, els sols i els mons, com també les missions espacials destinades a conèixer els nostres veïns espacials i les possibles restes de vida extraterrestre. Llegir Cosmos és emprendre un viatge en l’espai i en el temps. Un periple que ens porta des de l’inici de l’Univers fins al viatge de les dues naus espacials Voyager, que van en direcció a Alpha Centauri, en un viatge que durarà desenes de milions d’anys. El viatge de Cosmos ens duu també a explorar des de l’espai exterior, que hi ha qui considera infinit, a l’extrem oposat, el món de les partícules subatòmiques. A més, l’abast d’aquesta obra ultrapassa els límits estrictament científics i avança per viaranys on la ciència i la filosofia s’uneixen i tracten de complementar-se.