Europa, que hi ha algú?
Written by Héctor Ruizdissabte, 10 setembre 2005 19:10
La lluna Europa és un dels indrets del sistema solar amb més probabilitats d'albergar vida extraterrestre. El 1997 la sonda espacial Galileu, destinada a explorar el sistema de Júpiter, va prendre imatges que suggerien l'existència d'un oceà d'aigua líquida sota la capa de gel que cobreix la superfície d'aquesta lluna jovial. Aquest escenari resulta molt similar al descobert en el llac Vostok de l'Antàrtida, un llac d'aigua líquida a 4 km sota el gel, on s'espera trobar vida microbiana en abundància.
Oceans sota el gel
Europa és una lluna amb un aspecte curiós. A diferència de les seves germanes Ganimedes i Cal·listo, Europa no presenta gairebé cap cràter ni cap relleu important. Es creu que sota la immensa capa de gel, d'uns 5 km de gruix, Europa amaga grans oceans de fins a 50 km de profunditat. Sota l'aigua, l'activitat volcànica encara deu ser freqüent, com ho és en la seva altra germana Ió. Les fractures en el gel que mostra la superfície d'Europa, amples com ciutats senceres, evidencien que les plaques de gel no són estàtiques, i que deu haver grans corrents d'aigua líquida sota elles. Tot això resulta de gran importància, ja que l'aigua líquida és un ingredient fonamental per a la vida.
Las llunes de Galileu
Júpiter té quatre llunes grans i dotzenes de llunes més petites (s'han observat fins a 63!) que giren al seu voltant. L'astrònom italià Galileu va ser el primer que, utilitzant un telescopi construït per ell mateix, va descobrir les quatre llunes majors el 1610: Ganimedes, Ió, Cal·listo i Europa. Aquest descobriment li va servir per refutar els arguments d'aquells que defensaven que la Terra era el centre del Cosmos i que tots els astres giraven al voltant seu. En el seu honor, van rebre el nom de Llunes de Galileu.
Explorant Jupiter
La sonda espacial Galileu, destinada a estudiar el sistema de Júpiter, es va desintegrar a l'atmosfera d'aquest planeta el 21 de setembre de 2003, després de 14 anys al servei de la NASA. Les dades que va recollir han estat d'un gran valor científic. Va ser la primera nau que va volar prop d'un asteroide i que va descobrir una lluna en un d'ells; va aportar l'única observació directa d'un cometa col·lisionant contra Júpiter i va recollir dades sobre la composició d'aquest planeta. Després de reunir evidències sobre l'existència d'oceans sota el gel de les llunes Europa, Ganimedes i Cal·listo, es va programar la seva autodestrucció per evitar que s'estavellés sobre aquests possibles oasis de vida, abans de perdre contacte amb ell definitivament pel seu avançat estat de deterioració.
Alguns experts opinen que la recerca de vida a Mart aportarà uns quants fòssils com a molt; però la recerca de vida a Europa, desembocarà en el descobriment d’éssers vius en acció.
Vostok-Europa, missions sota el gel
El llac Vostok és més gran que qualsevol llac que hagi vist mai l'ull humà. Situat a 4 km sota el gel de l'Antàrtida, és un dels pocs territoris verges del nostre planeta. Científics russos han perforat el gel fins aturar-se a 400 peus de la seva superfície, per evitar que sigui contaminat pels microbis que acompanyen les perforadores. Del gel extret, han pogut obtenir dades sobre la història del clima en la Terra fins fa 420.000 anys.
Per arribar al Vostok, s'està preparant una missió que comptarà amb 2 robots especials: primer, el criorobot, que s'enfonsarà en el gel utilitzant dolls d'aigua bullint, alhora que s'anirà lliurant dels microbis tirant-se aigua oxigenada per damunt, fins a arribar a la superfície del llac; a continuació, alliberarà del seu interior a l'hidrorobot, la missió del qual serà nedar fins a les profunditats del llac i buscar signes de vida. Els científics creuen que trobarà riques comunitats d'éssers vius que subsisteixen gràcies a l'energia tèrmica procedent de l'interior de la Terra, com ho fan moltes comunitats descobertes al fons dels oceans.
Aquesta mateixa missió s'exportarà posteriorment per buscar vida sota el gel de la lluna Europa.
