Allò essencial per estar viu. El genoma mínim

Written by Héctor Ruizdivendres, 06 octubre 2006 12:18

L’any 2003 va passar a la història de la ciència per l’obtenció de la seqüència del genoma humà, és a dir, el text, escrit amb només 4 lletres diferents, que constitueix una enciclopèdia de com fer i mantenir viu un ésser humà. Abans, però, ja s’havien seqüenciat (així es diu) els genomes d’altres organismes més petits.

De fet, des d'aleshores, l'obtenció de seqüències genòmiques de tot tipus d'organismes ha anat en augment. Però tenir el text de l'enciclopèdia no és suficient; cal desxifrar el seu contingut. Per aquest motiu, a la seqüenciació li segueix la identificació de gens amagats a l'interior de la seqüència, que es realitza gràcies a potents programes informàtics. La determinació del número de gens que conté un genoma és sovint motiu d'apostes entre investigadors (amb el genoma humà no van encertar, pensaven que tindria uns 70.000 i van ser 30.000). Però per altra banda, ens ha dut directament a plantejar-nos una qüestió fonamental: quants gens necessita un ésser viu com a mínim per ser funcional?

La recerca del genoma mínim s'ha convertit en una fita de gran interès científic, esperonada per la declaració d'intencions del magnat Craig Venter, que afirma pretendre de crear el primer ésser viu dissenyat i sintetitzat per l'home.

El genoma mínim és el grup de gens més reduït possible que seria suficient per mantenir una forma de vida cellular funcional en les condicions ambientals més favorables que es puguin imaginar, és a dir, en presència d'un aportament complet de nutrients essencials i en absència d'estrès ambiental.

Les estratègies utilitzades per desemmascarar els gens essencials consisteixen fonamentalment en impedir que els gens realitzin la seva funció, ja sigui mitjançant mutacions o altres mètodes. Totes aquestes aproximacions, tanmateix, es queden coixes. A més de les estratègies experimentals, també es fan servir mètodes d’anàlisi computacional, que treuen partit de les seqüències genòmiques completes que s’han obtingut de molts organismes. Sembla lògic que si comparem les seqüències de dos organismes que tinguin genomes petits podrem detectar quins són els gens essencials, assumint que seran aquells presents en tots dos organismes. Els primers estudis realitzats comparant els genomes de Mycoplasma genitalium (un bacteri paràsit intracel·lular amb un dels genomes més petits coneguts) i Haemophilus influenzae (bacteri causant de meningitis, amb un genoma també força petit), resultaven en 256 gens conservats. Tanmateix, molts d’ells es podien extreure i els organismes sobrevivien sense problemes. Caldrà esperar més a conèixer aquest genoma mínim, atès que quants més genomes es comparin, més petit serà el nombre de gens coincidents.