Volar ras de terra

Written by Héctor Ruizdiumenge, 11 febrer 2007 03:39

Si t'has passat últimament per un aeroport, t'hauràs adonat que el transport aeri està esdevenint cada cop més congestionat. Malgrat els freqüents retards, l'avió és la forma més ràpida per a viatjar grans distàncies. Les úniques alternatives són massa lentes per satisfer les necessitats d'una societat vertiginosa com la nostra. Tot i això, hi ha una nova forma de transport que podria revolucionar la nostra manera de viatjar en el segle XXI, com ho van fer els avions el segle XX. I igual que els avions, viatja sense tocar el terra: els trens de levitació magnètica.

T'imagines un tren que suri sobre els seus rails sense fregar-los mai? No és ciència ficció, ni molt menys màgia. De fet ja hi ha alguns països per on circulen aquests trens "voladors" que poden viatjar a més de 500 km/h. Com s'ho fan per levitar? Utilitzen les forces magnètiques. Si mai has jugat amb dos imants, sabràs que els pols oposats s'atreuen i els pols equivalents es repelleixen. Aquest és el principi bàsic que explica la levitació i propulsió d'aquests trens.

Electroimants per levitar 

Com saps, hi ha materials que mostren un magnetisme intrínsec, és a dir, són imants de forma natural. Però qualsevol cos conductor d'electricitat pot convertir-se en un imant de forma temporal quan es fa passar un corrent elèctric pel seu interior. D'això en diem un electroimant. Tu mateix en pots crear un fàcilment connectant els extrems d'un cable de coure als pols positiu i negatiu d'una pila. Això crea un petit camp magnètic que desapareix tan bon punt desconnectes alguns dels extrems. La seva intensitat depèn de la intensitat del corrent elèctric que hi circuli, i el seu sentit, del sentit del corrent elèctric. Amb aquest senzill principi es poden crear aparells ben diversos: motors, altaveus, discs durs... i trens de levitació magnètica.  

La gran diferència entre un tren maglev (de l'anglès, magnetic levitation) i un de convencional, és que els primers no tenen motor. De fet, qui propulsa el tren no és ell mateix, sinó la via, que òbviament és ben diferent de la que fan servir els trens de tota la vida.

Les vies d'un maglev tenen dues parts: una situada sota el tren i l'altra situada als seus flancs. La part de sota funciona com un gran electroimant que repelleix els imants a la part inferior del tren i el fan levitar. La propulsió del tren s'aconsegueix amb els electroimants dels flancs. Com que el magnetisme produït per un electroimant es pot modular regulant la quantitat i el sentit en què circula un corrent elèctric pel seu interior, podem crear un sistema de camps magnètics alternants que estirin i empenyin el tren al llarg de la via. El corrent elèctric aplicat als flancs de les vies es va modificant contínuament per canviar la posició dels pols magnètics al llarg del seu recorregut. Així, podem fer que el camp magnètic del tros de via que hi ha davant del tren estiri d'ell i que el camp magnètic del tros de via que va quedant al darrera del tren, l'empenyi.

Els trens maglev queden suspesos en l'aire, de manera que s'elimina totalment la fricció amb el terra. Aquest fet, combinat amb dissenys aerodinàmics per minimitzar la fricció amb l'aire, fa que els maglevs assoleixen velocitats de vertigen: fins a 580 km/h. Podríem anar de Barcelona a París en un parell d'hores! A més són molt silenciosos i consumeixen menys energia!