Volcans. Fuites de foc primigeni

Written by Héctor Ruizdijous, 09 novembre 2006 07:43

Els volcans són la prova més espectacular de l’energia que tanca la Terra al seu interior. Són els estrepitosos balbuceigs del foc primigeni que va forjar el nostre planeta, el qual s’ha anat refredant poc a poc des d’aleshores. Quina és la causa de les erupcions? Poden aparèixer arreu?

Què és un volcà? 

Un volcà és un forat en l'escorça de la Terra a través del qual surten a l'exterior roques foses, cendres, gasos i fragments de roca. Els volcans apareixen en punts febles de l'escorça, quan aquesta es trenca sota la pressió dels gasos i el magma que es formen a l'interior per les altes temperatures.

L'aparició dels volcans és el resultat de la dinàmica interna de la Terra , que en alguns casos es pot manifestar en episodis de gran violència i en altres, més calmada. Per una banda, un volcà pot presentar una activitat efusiva que consisteix en l'emissió tranquil·la i continua de lava, gasos, cendres, etc. L'altre tipus d'activitat és l'explosiva, que es caracteritza per l'expulsió de forma violenta de gas, magma i roques.

On apareixen els volcans? 

Els volcans apareixen allà on l'escorça terrestre és més prima o bé està esquerdada. Aquesta capa exterior sòlida que constitueix l'escorça de la Terra està formada per grans plaques que suren sobre un oceà de magma viscós i es desplacen molt lentament arrossegant amb elles els continents. Els punts febles es presenten al llarg de les vores d'aquestes plaques i també en indrets aïllats a gran profunditat sota el mar, on l'escorça és més fina. Aquests darrers són els anomenats punts calents.

Sota els punts calents hi ha columnes de magma que ascendeixen des de la capa incandescent situada sota l'escorça, el mantell. Sembla que aquests punts són fixes, i que les plaques es mouen sobre ells, formant en ocasions cadenes d'illes. L'exemple més important de volcans en punts calents són els que van formar les illes de Hawaii. Dos dels volcans d'aquest arxipèlag són encara actius.

El naixement d’un volcà   

Un fred dia d'hivern de 1943, una petita esquerda s'obrí enmig d'un camp de blat de moro d'una tranquil·la granja mexicana. Quan algunes espurnes vermelles i calentes van sorgir del seu interior, el granger, sorprès, va tractar de tapar-la amb escombraries. Al dia següent, l'esquerda s'havia convertit en un forat de 2 metres de diàmetre. 

Una setmana més tard, la pols, les cendres i les roques que brotaren del seu interior havien format un con de 150 metres d’alçada! Les explosions van rugir a través dels pacífics camps de cultiu i una gran quantitat de lava fosa va emergir del cràter, destruint la tranquil·la vil·la de Paricutin. Les erupcions van continuar i, al cap d’un any, la nova muntanya, anomenada com el poble que havia sepultat, feia 300 metres. Quan les erupcions van aturar-se el 1952, Paricutin tenia 410 metres d’alçada.

La destrucció de Pompeia

El 24 d'agost de l'any 79 dC, el mont Vesubi va entrar en erupció i en 14 hores va sepultar les ciutats romanes de Pompeia i Herculà, permetent que es conservessin intactes fins que es van redescobrir el segle XVII. Les restes de les ciutats, agafades in fraganti com si es tractés d'una fotografia, constitueixen una font d'informació extraordinària sobre la vida quotidiana dels romans en el segle I.  

El Vesubi ha entrat moltes vegades en erupció i avui és considerat un d

els més perillosos del món degut als 3 milions de persones que viuen al seu voltant, principalment a la ciutat de Nàpols. A banda de l'erupció que destruí Pompeia, altres d'importants van ser les dels anys 472, 512, 1631, sis vegades en el segle XVIII, vuit en el segle XIX i el 1906, el 1929 i el 1944. En ocasions, les erupciones han estat tan grans que a tota Europa meridional han arribat cendres; el 472 i el 1631, les cendres del Vesubi van caure sobre Constantinoble (Istambul), a uns 1.600 quilòmetres del volcà. No hi ha hagut més erupcions des del 1944, però el Vesubi continua sent un volcà actiu.

Podem predir els volcans?  

Avui hi ha molts volcans actius a tot el món. La població humana creix i cada vegada més gent viu en zones volcàniques potencialment perilloses. Si a la Pompeia sota el Vesubi hi vivien unes 15.000 persones, ara a Nàpols i rodalies hi viuen 3 milions. El mont Rainier amenaça una població similar a la ciutat de Seattle (EUA) i prop d'un milió han rebut l'avís del volcà Popocatépetl, a Mèxic, que ha començat a despertar. 

Podem fer quelcom per predir com i quan es produirà una erupció, i permetre així evacuar les zones amenaçades a temps? Abans d'una erupció, el magma es mou cap a la zona del volcà i s'acumula en una cambra a la seva base. A mesura que s'apropa a la superfície, el magma allibera gasos. Aquests esdeveniments poden oferir pistes molt valuoses sobre la probabilitat d'una erupció. Per exemple, el moviment del magma produeix petits terratrèmols i vibracions. També es poden estudiar la composició i quantitat de gasos que afloren a prop del volcà. 

Els volcanòlegs estan millorant molt la seva capacitat per predir les probabilitats d'una erupció. Però encara queden molts obstacles. És molt difícil determinar exactament quan una erupció ocorrerà. Sovint, els moviments del magma no resulten en una erupció, sinó que s'acaba refredant prop de la superfície. Monitoritzar erupcions potencials és a més molt car. Amb molts volcans que entren en erupció únicament una vegada cada centenar o miler d'anys, no és possible controlar-los tots amb continuïtat. Tanmateix, les erupcions volcàniques no succeeixen sense previ avís. Si instal·lem aparells detectors d'activitat volcànica, hauríem de ser capaços d'evitar ser enxampats per sorpresa.