Che Guevara
Written by Carolina Rúadijous, 09 novembre 2006 00:31
Ernesto Guevara de la Serna, més conegut com Che Guevara, era metge de professió, però també, un revolucionari, un líder i un guerriller a Àfrica i Llatinoamèrica. Fins i tot arribà a ser ministre de Cuba. Què més sabem d'ell?
Infantessa i joventut
El Che va néixer un 14 de juny del 1928 a Rosario, Argentina. Ja des de petit i per influència de la seva mare, es va afeccionar a la lectura de Marx, Engels i Freud. Durant l'adolescència, el marcaren l'experiència dels refugiats espanyols de la Guerra Civil i les continues crisis polítiques a l'Argentina. Aquestes vivències el farien desconfiar de l'alternança dels partits polítics convencionals, l'exèrcit i, molt especialment, del capitalisme i la seva darrera expressió, l'imperialisme. No obstant això, l'element determinant que consolidaria definitivament els seus ideals seria el seu periple per Sud Amèrica. El Che deia que el coneixement ens feia responsables de les injustícies i, en trobar-se de primera mà amb la misèria i la gana, va decidir lluitar contra les desigualtats socials.
Diari d'un revolucionari
El 1951 realitzà un viatge pel sud d'Argentina (ho podem veure a la pellícula Diarios de motocicleta), Colombia, Miami i Xile, on coneixeria a Salvador Allende, el futur president. Dos anys després, partí a Bolivia, Perú i Guatemala; aquí defensaria el govern democràtic de Jacobo Arbenz del cop d'estat dirigit pels Estats Units davant una reforma agrària que no agradava gens als nordamericans i que afectava la totpoderosa multinacional United Fruit. La resistència de les milícies populars no fou suficient i el nou govern de caràcter pro-nordamericà l'acabà expulsant. El nou destí va ser Mèxic i les noves amistats allà establertes amb els germans Raúl i Fidel Castro el conduirien a un dels episodis més importants de la seva vida i de la història recent del món occidental.
El Che s'embarcà en l'aventura cubana: va dirigir la mítica batalla de Santa Clara, que culminà amb l'enderrocament del dictador Fulgencio Batista i la victòria dels revolucionaris.
La nova conjuntura li va oferir l'oportunitat d'ocupar la presidència del Banc Nacional de Cuba i la del ministeri d'indústria, càrrecs que aprofità per recolzar el moviment dels països No Alineats amb Estats Units.
També fou sonada la seva gestió contra els exiliats cubans i la CIA al famós desembarcament a la Bahía de Cochinos, quan els Estats Units van intentar envair Cuba i van sortir humiliats de la illa.
Però el 1965, malgrat la gran adhesió al règim cubà i amb més cor que cap, el Che renuncià a la seva posició i a la comoditat de la vida política per anar a d'altres països en conflicte. Amb un comunicat oficial explicava que "otros pueblos del mundo reclaman mis modestos esfuerzos" i així va anar a Guinea, Angola, el Congo i Bolívia, on formaria l'Ejército de Liberación Nacional de Bolívia i duria a terme la seva darrera incursió militar.
El 8 d'octubre del 67, el Che resulta ferit per una companyia de bolivians aliada dels Estats Units. És capturat i al dia següent, amb el vist-i-plau nordamericà, és executat il·legalment per ordre del president bolivià René Barrientos.
Que queda del Che avui dia?
Odiat pels més poderosos i estimat pels menys afavorits, el Che continua sent una figura clau. Deixant de banda l'aurèola d'heroi que el sol acompanyar i els nombrosos homenatges que ha rebut per part del món intel·lectual i de la cultura (Pablo Neruda, Rafel Alberti, Silvio Rodriguez, Jean-Paul Sartre, etc. li han dedicat obres), les seves idees són molt vives a nivell popular i constitueixen un referent a l'hora de denunciar les injustícies actuals.
Potser la seva coherència, convenciment i sacrifici personal pel que creia que valia la pena lluitar siguin els motius de la gran simpatia de la qual gaudeix. La seva modernitat i romanticisme han fet d'ell una de les darreres icones universals capaç d'influir en el jovent.