FLASH! Els Borgia. Ambició sense límits

Written by Carolina Rúadivendres, 06 octubre 2006 11:48

A l’Itàlia del Renaixement, una família valenciana sedegosa de riquesa i poder va escriure les pàgines de la història política d’aquell país, amb una trama plena de conspiracions, assassinats, guerres, matrimonis de conveniència i tot tipus de males arts. Eren els Borgia, els membres més famosos dels quals foren Roderic i els seus fills Cèsar i Lucrècia.

 

La llegenda d'aquesta família comença el 1455, quan Alfons Borgia és nomenat Papa de l'Església Romana, amb el nom de Calixte III. Per assegurar la seva posició, el nou Sant Pare s'envolta dels seus familiars, als quals atorga càrrecs de gran poder. Entre ells hi ha el seu nebot Roderic Borgia, que és nomenat cardenal i vicecanceller pontifici. A la mort de Calixte III, els parents i compatriotes del difunt Papa són assaltats per la plebs romana, instada per la família enemiga dels Borgia, els Orsini; però Roderic aconseguirà mantenir el seu càrrec durant quatre papats més fins que ell mateix arribarà a ser Papa el 1492, amb el nom d'Alexandre VI.  

 

El nom d'Alexandre el prengué d'Alexandre el Magne, fet que manifestava la seva ambició sense límits. Tenia plans per augmentar el poder de l'Església mitjançant tractats i conquestes que reforçarien l'autoritat del Papa, i per a tal fi es valgué dels seus fills: utilitzà les habilitats guerreres de Cèsar per augmentar els territoris del pontificat, a més de fer-lo servir per establir aliances matrimonials, i emprà repetidament la bella Lucrècia per a aquesta darrera funció, arribant a casar-la tres vegades abans que complís els 22 (el primer matrimoni fou anul·lat, i el segon acabà per la mort del seu marit en "estranyes circumstàncies"). El somni visionari d'Alexandre VI fou el d'estendre les fronteres del Vaticà molt més enllà de la ciutat de Roma i convertir el papat en una dinastia hereditària.

Però la mort d’Alexandre VI el 1503 significà el declivi de la família Borgia. El seu pitjor enemic, Guliano della Rovere, fou escollit nou Papa, i els seus aliats francesos foren derrotats a Nàpols pels espanyols. Totalment sol, Cèsar fou detingut i empresonat a Espanya. Aconseguí escapar i es refugià a la cort del seu cunyat, el rei de Navarra, on fou nomenat capità general, fins que morí lluitant contra els enemics del monarca el 1507.

Cèsar fou famós per la seva manca d’escrúpols a l’hora d’assolir els seus objectius: utilitzà el poder del Papa, el seu pare, en el seu benefici; casà la seva germana Lucrècia en favor del seus interessos polítics; assassinà el seu propi germà Joan de Gandia per obtenir la capitania dels exèrcits pontificis i iniciar la conquesta dels estats italians, contractà Leonardo da Vinci per a la fabricació de maquinària de guerra... La seva trajectòria política i militar inspirà a Maquiavel a l’hora d’escriure la seva obra més influent: El Príncep.