Qui van ser els Reis Mags d'Orient?
Written by Francisco Rodríguez Bergalidijous, 29 desembre 2005 01:59
L'intercanvi de regals a les festes nadalenques no és un costum cristià. Es tracta d'un costum pagà que va ser absorbit per l'Església. Tampoc té sentit atribuir aquesta tradició al fet bíblic del lliurament de regals que van fer els Reis Mags al nen Jesús. Quins curiosos personatges devien ser aquests Reis Mags que van observar l'Estrella de Betlem? Realment eren Reis? I on es diu que fossin tres?
Qui eren?
Si comptem amb escasses proves en el cas de la Nativitat, encara són menys les que fan referència als Reis Mags. No existeix a la Bíblia cap referència que ens permeti explicar amb seguretat qui van ser aquests misteriosos personatges. De fet, només a l'Evangeli de Sant Mateu es cita als tres Mags:
De fet, només l'Evangeli de Sant Mateu cita als tres Mags:
"Quan Jesús va néixer a Betlem de Judea en dies del rei Herodes, van venir de l'orient a Jerusalem uns mags dient: On està el rei dels jueus, que ha nascut? Perquè la seva estrella hem vist a l'orient i venim a adorar-lo. Escoltant això, el rei Herodes es va torbar, i tota Jerusalem amb ell. I convocats tots els principals sacerdots, i els escribes del poble, els va preguntar on havia de néixer el Crist. [...] Llavors Herodes, cridant en secret als mags, va indagar d'ells diligentment el temps de l'aparició de l'estrella; i enviant-los a Betlem [...] Ells, havent escoltat el rei, es van anar; [...] I a l'entrar en la casa, van veure el nen amb la seva mare Maria, i postrant-se el van adorar; i obrint els seus tresors, li van oferir presents: or, encens i mirra. Però sent avisats per revelació en somni que no tornessin a Herodes, van tornar a la seva terra per un altre camí." (Mateu 2, 1-12).
No hi ha res més. La tradició i la seqüela que han deixat els Reis Mags semblen no tenir altre lloc de partida més que aquest fragment. Tenint això present, la primera i més evident conclusió que extraiem és el fet que no s'esmenta quants van ser ni de bon tros que fossin Reis. Solament es parla de mags.
El terme mag procedeix del grec, magoi. Un magoi significa un matemàtic, un astrònom i astròleg, un home de ciència. En aquells dies l’Astrologia i l'Astronomia no estaven separades, com avui feliçment ho estan, de manera que es creia que els designis humans podien conèixer-se si s'estudiaven curosament els astres. Si tenim en compte aquesta traducció i les cites de Mateu podem considerar els Reis Mags com a hàbils observadors del cel.
El títol de monarques no té base sostenible i procedeix d'una cita del teòleg i advocat cartaginès Tertulià (160-220) basant-se en el següent text del Salm Proverbi per a Salomó:
“Els reis de Tarsis i de les costes portaran presents; els reis de Sabá i de Seba oferiran dons.” (Salm 72, 10)
Tertulià va afirmar que els mags havien de ser Reis que procedissin d'Orient i en els segles següents la visió monàrquica d'aquests mags es va anar imposant fins a arribar als nostres dies.
Per altra banda el número de Reis Mags tampoc es cita amb exactitud. En distintes representacions iconogràfiques realitzades en temples durant els segles III i IV d. C. apareixen dos, tres i fins a quatre mags. Altres fonts cristianes (síries i armènies) van pensar en dotze Reis en relacionar-los amb les dotze tribus d'Israel o amb els dotze apòstols. Els cristians egipcis creien que eren seixanta.
En el segle tercer, el teòleg Orígens (185-253) va indicar que els Reis Mags eren tres. Al cap i a la fi són tres els regals que s’esmenten a l'Evangeli de Sant Mateu: or, encens i mirra. En el siri i apòcrif Evangeli de la Infància es diu que eren tres fills de Reis i a més adoradors del foc i de les estrelles, la qual cosa almenys ens deixa amb certa confiança que alguna cosa sabrien d'Astronomia...
D'on procedien?
Tradicionalment es considera que eren babilonis, entre d’altres coses per alguns punts en comú amb el poble jueu i perquè la resta d'Israel estava envoltada per l'Imperi Romà. Però, com en qualsevol aspecte que es vulgui abordar d'aquests temes, sorgeixen contradiccions. Molts investigadors els consideren originaris de Pèrsia (l'actual Iran) partint de la base que moltes llegendes que conté avui dia el Nadal procedeixen de costums anteriors al cristianisme. Per exemple els sacerdots perses del segle V i VI a. C. també li oferien al seu déu (Ahura-Mazda) or, encens i mirra. Un escriptor espanyol, Clemente Aurelio Prudencio, els va situar a Pèrsia; igual que se cita en el Protoevangeli de Santiago (Evangeli Apòcrif). No ha de considerar-se Pèrsia una idea eixelebrada ja que està a l'est d'Israel, a uns 1.800 quilòmetres, el doble de la distància que separa Jerusalem de Babilònia.
Algunes pintures afermen també aquesta posició. Una de les més famoses és l'existent en un mosaic situat a l'església de Sant Apolinar el Nou, a Ràvena (Itàlia). En ella trobem els tres reis (observi's que no hi ha cap rei de pell fosca) amb una indumentària persa composta per capa i capells frigis, característics per la seva punta inclinada cap endavant. Per cert, que també aquí apareixen per primera vegada els seus noms, però això és una altra història...
Finalment, altres llegendes amb cert contingut històric diuen que els perses, en envair Jerusalem a principis del segle setè, no van cometre cap sacrilegi a l'església de la Nativitat perquè allà van trobar una inscripció amb l'Adoració dels Reis Mags, i en veure a aquests amb un vestit similar al seu van declinar atacar el temple. Marco Polo, per la seva banda, també va escriure que quan va visitar la ciutat iraniana de Saveh, els seus habitants li van assegurar que era el lloc originari dels Reis Mags i fins i tot que encara es trobaven allà els seus cossos incorruptes. Es diu que aquestes restes estan repartides avui dia entre dues ciutats europees; però això, també és una altra història...
En aquest punt, tanmateix, podríem pensar en un detall: en aquells temps gairebé no existia una cultura astronòmica persa mentre que la tradició astronòmica a Babilònia va tenir els seus orígens en el tercer mil•lenni abans de Crist. Els babilonis van ser gairebé els primers a realitzar observacions astronòmiques precises destacant entre els seus assoliments la divisió del dia en 24 hores (cap al tercer mil•lenni a. C.); el càlcul de la durada mitja entre dues fases lunars (segle III a. C.); la periodicitat dels eclipsis solars o Cicle de Saros (s. III a. C.); etc. A més, van donar noms a moltes constel·lacions, alguns dels quals (els que corresponen a les constel·lacions zodiacals) seguim usant actualment amb les lògiques modificacions lingüístiques.
Si els Reis Mags haguessin estat perses, una estrella més o menys no seria motiu per a alarmar-los, però sent babilonis (o procedents de Babilònia) no només s'haguessin alarmat sinó que també haguessin comptat amb els coneixements per destriar entre quelcom comú i quotidià i quelcom veritablement destacable.
Existeixen algunes opinions que situen Pèrsia com país d'origen dels Reis Mags però sense ocultar la seva procedència babilònica. Per altra banda, com que Babilònia va envair voraçment Jerusalem sis segles abans de Crist i va endur-se’n moltíssims jueus com a presoners, (fins a tal punt que segles després els jueus van formar una bona part de la població babilònica), l'origen babilònic dels mags no seria més que el reducte de la seva veritable ascendència jueva i d'aquí el seu interès per l'aparició d'un Messies que regnaria el seu poble. Rebuscada hipòtesi en un mar d'hipòtesis? És possible, però no ens queda altre remei que navegar en un mar d'incertesa. Tant de bo algun dia el temps ens porti resultats vàlids.
Què van veure en el cel?
Partint de les referències bíbliques de les quals disposem, l'única cosa que podem saber sobre el que van veure els Reis Mags es troba a l'Evangeli de Sant Mateu, a cap altre es fa referència a l'Estrella de Betlem. En concret:
“(...) On està el rei dels jueus, que ha nascut? Perquè la seva estrella hem vist a l'orient i venim a adorar-lo. [...] Llavors Herodes, cridant en secret als mags, va indagar d'ells diligentment el temps de l'aparició de l'estrella; i enviant-los A Betlem (...) Ells [els reis] havent escoltat al rei [Herodes], es van anar; i heus aquí l'estrella que havien vist a l'orient anava davant d'ells, fins que arribant, es va detenir sobre on estava el nen”
L'única cita en els evangelis continguts a la Bíblia és aquesta. Però en el Protoevangeli de Santiago s'indica quelcom curiós. Herodes pregunta als Reis Mags sobre l'estrella, els monarques contesten:
“Una estrella indescriptiblement gran va aparèixer d'entre aquestes estrelles i les va enlluernar de tal manera que ja no lluïen i així vam saber que un Rei havia nascut a Israel.”
És ineludible que amb tan poques i escarides referències bíbliques no tinguem més remei que començar buscant més informació, cites, comentaris o gràfics en un temps relativament pròxim al naixement de Jesús. Per exemple, passem a una referència d'un dels deixebles dels apòstols: San Ignasi d’Antioquia. En una de les seves epístoles (segle I) San Ignasi va fer una referència a l'estrella de Betlem en els següents termes:
“...un astre brillava en el cel més que tots els restants, la seva situació era inexplicable, i la seva novetat causava sorpresa. Els altres astres, juntament amb el Sol i la Lluna, formaven un cor entorn d'aquest nou astre, que els superava a tots per la seva resplendor. La gent es preguntava d'on vindria aquest nou objecte, diferent de tots els altres.”
Tot i l'exageració, fos el que fos devia de ser realment espectacular.
El teòleg Orígens va comentar en el segle III:
“...jo crec que l'estrella que va aparèixer a Orient era d'una espècie nova i que no tenia res en comú amb les estrelles que veiem en el firmament o en les òrbites inferiors, sinó que, més aviat, estava pròxima a la naturalesa dels cometes... Heus aquí proves de la meva opinió: s'ha pogut observar que en els grans esdeveniments i en els grans canvis que han ocorregut sobre la Terra han aparegut astres d'aquest tipus que presagiaven: revolucions en l'Imperi, guerres o altres accidents capaços de trastornar el món... Així doncs, si és cert que es van veure aparèixer cometes o algun altre astre d'aquesta mateixa naturalesa en ocasió de l'establiment d'alguna nova monarquia, o en el transcurs d'algun canvi important en els assumptes humans, no hem d'estranyar-nos que hagi aparegut una nova estrella en ocasió del naixement d'una persona que anava a originar un canvi tan radical entre els homes.”
Potser això no sigui una informació d'utilitat però és indubtable que Orígens, com responent al seu nom, és dels primers en preguntar-se per l’"origen" de l'estrella de Betlem. Però és molt poc. Es va veure a l’orient, es va moure, era la més brillant de totes les estrelles, va poder tractar-se d'un cometa... Tenim molt poca informació tenim però... manca alguna estrella de Betlem en algun Pessebre? Va ser una invenció? Va existir en realitat? Quant té de llegenda? Què podria ser el que es va observar a Betlem? Cal explorar més per aprofundir què va poder o no va poder ser l'Estrella de Betlem.