Quin idioma es parla a Suïssa?
Written by Eduard Tàpiadijous, 03 agost 2006 11:18
Die Schweiz, la Suisse, la Svizzera o la Svizra són termes per a referir-se a una mateixa realitat: la Confœderatio Helvetica (CH). Aquesta denominació connecta amb la pacífica estirp cèltica dels helvecis, el primer poble que es va establir definitivament en les zones septentrionals i centrals de la Suïssa actual (I aC). Helvecia va pertànyer a l'Imperi Romà des del 58 aC fins al V dC, quan les invasions germàniques de burgundis en el sud-oest i alamanys en l’est van desestabilitzar l'Imperi i van suposar la base de les futures fronteres lingüístiques.
Apunts històrics
A partir del s. XI dC Suïssa va passar a formar part del Sacro Imperi Romà Germànic, el centralisme del qual va dur el 1291 als cantons de Schwyz, Uri i Unterwalden, partidaris de recuperar antics furs i llibertats, a una Ewiger Bund (aliança eterna), primera pedra de la tradició confederal de Suïssa. Aquesta aliança –independent de l'Imperi Germànic des de 1648– ha gaudit sempre de bona salut.
Això cristal·litza en la Constitució de 1848, on Suïssa –declarat país neutral en 1815– passa a considerar-se un autèntic estat federal, en el qual la política cantonal condiciona –i molt– la política nacional.
On es parla què?
Un estudi del Bundesamt für Statistik (2002), revela la relació entre els parlants suïssos i la seva llengua materna: Suïssa es divideix en dues grans zones lingüístiques: la Suïssa alemanya i la Suïssa romànica. L'alemany es parla a cantons com Zúric, Llucana o Basilea.
D'altra banda, la part romànica del país és més complexa, ja que cal distingir entre la zona francòfona coneguda com Romandie o Welschschweiz (Ginebra, Neuchâtel o Lausana, a Vaud), la zona italiana de Tesino (Bellinzona, Lugano,...) i l'única regió on –només en part– es parla retorromà: el cantó de Grisones (Samedan, Disentis,...).
Tant l'alemany com l'italià mostren en Suïssa varietats dialectals molt característiques. En el cas del retorromà es parla fins a cinc “idiomes”, cadascun amb codificació escrita pròpia.
| Idioma | Hablantes (%) | Representación por cantones (total: 26) | Cantones con más de una lengua oficial |
| Alemán | 64 | 21 | Berna, Friburgo, Valais y Grisones |
| Francés | 20 | 7 | Berna, Friburgo y Valais |
| Italiano | 7 | 2 | Grisones |
| Retorromano | 1 | 1 | Grisones |
Amb la llei en la mà
Segons la seva constitució, Suïssa té quatre llengües nacionals: alemany, francès, italià i retorromà. No obstant això, només les tres primeres gaudeixen de l'estatus de llengües oficials suïsses.
Més d'un 80% de suïssos té l'alemany o el francès com llengua materna, per la qual cosa l'italià i el retorromà són considerats llengües minoritàries i protegides. Encara que el retorromà no tingui caràcter oficial més que al cantó de Grisones, aquesta llengua pot cobrar també oficialitat supracantonal en situacions de tracte amb els seus parlants.
El dret dels suïssos a expressar-se en la llengua que desitgin es veu condicionat per una llei que recorda el caràcter confederal de Suïssa: els contactes entre ciutadans i administració local (cantonal) es mantenen preferentment en la llengua de la majoria de parlants d'aquest cantó. La tendència a l'assimilació lingüística de suïssos arribats d'altres regions de la Confederació, ha de tenir com objectiu garantir el respecte a la realitat lingüística local i evitar així possibles amenaces a llengües minoritàries.
De què plurilingüisme parlem?
A Suïssa existeix una realitat plurilingüe difícil de legislar, protegir i respectar. La constitució suïssa intenta protegir totes les llengües del país. Prova d'això és el respecte constitucional cap a les llengües minoritàries en l'administració pública. A Suïssa s'admeten funcionaris en proporció a les comunitats lingüístiques. D'aquesta manera, els parlants d'italià i retorromà s'asseguren un lloc en l'administració, encara que 3/4 parts del funcionariat parla (només) alemany. Una situació denunciada sovint pels francesos.
A un altre nivell, en el Bundesparlament, a pesar del servei de traducció simultània per a les llengües oficials, no és estrany que els representants polítics de Tesino es passin, en passatges importants del discurs, al francès. Així, s'asseguren l'atenció de l'auditori i/o eviten possibles traduccions ambigües que no respectin determinats matisos.
Finalment, el principi territorial, destinat a priori a protegir les llengües minoritàries, sembla plantejar problemes precisament en llocs on es parla italià i especialment retorromà. Segons aquest principi, la llengua que s'aplica oficialment en un cantó és aquella que més parlen els seus ciutadans. D'aquesta manera, no obstant això, el retorromà –la llengua que més parlants ha perdut en els últims anys– s'està veient amenaçada a Grisones: alemany (68%), retorromà (14%), italià (10%), altres (8%). Així doncs, la realitat canvia en contra de la pròpia constitució. No obstant això, cal dir que tampoc s'avança en direcció a una germanització flagrant del país.
Pingu, el bon suís
A Suïssa no hi ha dubtes: Helvetia ha estat i és la fórmula paradigmàtica de la neutralitat. Prova d'això és que no s'utilitza ni l'alemany, ni el francès, ni l'italià, ni el retorromà, sinó la forma llatina Helvetia para referir-se al neutral país alpí. És aquest afany per la neutralitat el qual ha dut als suïssos a crear al pingüí de llenguatge universal?