El desxiframent més recent: l'escriptura cària

Written by Héctor Ruizdissabte, 05 maig 2007 03:42

La darrera gran fita en el desxiframent d’escriptures antigues va ser la iniciada per l’egiptòleg britànic John D. Ray amb la posterior contribució del català Ignasi-Xavier Adiego i l’alemany Diether Schürr: el desxiframent de l’escriptura cària. Utilitzada per una poble d’Anatòlia occidental (Turquia) fa més de 2.500 anys, la seva interpretació va ser possible gràcies a unes escasses inscripcions bilingües a qui ningú havia prestat atenció. De nou, un poble de l’antiguitat, protagonista de relats mitològics i gestes llegendàries, va tornar a la vida a través del seus propis escrits, de la seva pròpia llengua. 

Els caris, mercenaris de l'antiguitat 

Segons les cròniques d’Heròdot, els caris rebrien el seu nom per un dels seus primers reis, Car. Habitaven la península d’Anatòlia en l’època de la llegendària guerra de Troia. De fet, Homer escrigué a la Il·líada que Milet, una ciutat que posteriorment esdevindria grega, fou una important urb cària i que els caris s’uniren als troians en la famosa guerra contra els aqueus, sota el comandament de Nastes.

Els caris eren un poble de mercenaris. El seu país, muntanyós i accidentat, no oferia grans recursos naturals. Els joves caris marxaven en busca de fortuna a d’altres indrets, on la seva gran destresa militar era molt ben valorada. De fet, el seu Déu suprem (el que per als grecs seria Zeus) era una divinitat guerrera.

És el servei que van oferir als faraons egipcis com a mercenaris el que els va fer més famosos. Precisament, els seus assentaments a Egipte foren els que permeteren el desxiframent de la seva escriptura.

L'escriptura cària

L’inventari d’inscripcions càries és força escàs. Se n’han trobat a la mateixa regió d’Anatòlia d’on eren originaris els caris, però també a Egipte. De fet és en aquest darrer país on s’han descobert la majoria. El seu estudi ens ha permès identificar fins a 45 signes diferents. En un principi es va pensar que podria tractar-se d’un sistema sil·làbic, on cada símbol representés una síl·laba, igual que en el cas de la lineal B de l’illa de Creta.

Però en els anys seixanta, un investigador rus anomenat Vitaly Shevoroshkin va demostrar que aquesta hipòtesi era falsa. Es tractava d’un sistema fonètic: cada signe corresponia a un so. Tanmateix, Shevoroshkin va ser incapaç de desxifrar aquests sons; com que l’escriptura cària tenia símbols similars als de l’alfabet grec, s’havia capficat en identificar-los amb els mateixos sons i això el va ficar en un atzucac.

La clau del desxiframent

El 1980, un egiptòleg anglès, John D. Ray, va decidir parar atenció a unes inscripcions trobades a Egipte que cap expert havia considerat dignes del seu estudi. Es tractava d’unes petites inscripcions bilingües, en cari i egipci, produïdes durant l’època en què existien assentaments caris al Delta del Nil, quan servien com a mercenaris als faraons. Ray va considerar que, malgrat les aparences, el cari no devia tenir cap relació amb el grec i que, en canvi, devia formar part de la família de llengües preindoeuropees anatòlies, com l’hitita.

Així, a partir de les inscripcions bilingües egipciocàries, va atribuir als símbols uns determinats valors fonètics; eren, però, tan radicalment diferents als de Shevoroshkin, que van generar força escepticisme. Calia polir aquells descobriments.

El cop de gràcia

El sistema de Ray, malgrat que proporcionava alguns resultats força convincents, no podia considerar-se complet; moltes de les formes resultaven ininterpretables, el sistema fonètic resultant era molt estrany, etc. 

El 1990, treballant sobre altres inscripcions bilingües no utilitzades per Ray, el lingüista català Ignasi-Xavier Adiego va proposar un sistema complet de desxiframent que va publicar en la seva tesi doctoral i en treballs successius.

De manera paral·lela i independent, un estudiós alemany, Diether Schürr, va arribar a resultats similars. De tot plegat en va sorgir el sistema de desxiframent Ray- Schürr-Adiego, l’eficàcia del qual va quedar demostrada quan va ser aplicat a una nova inscripció bilingüe grecocària descoberta a Caunos (Cària) el 1996.

En aquesta inscripció apareixien els noms de dos ciutadans atenencs, a qui s’hi honorava, que eren fàcilment identificables en el text cari mitjançant el sistema de Ray-Schürr-Adiego.

Avui sabem que el cari no era una llengua relacionada amb el grec, sinó amb les altres llengües anatòlies, i que formava part de la subfamília hitita-luvita. Estava relacionada amb el lici i el lidi, llengües que es parlaven al sud i nord de Cària. Això demostra que els caris no provenien de les illes gregues, com es pensava, sinó que eren arribats de l’est, tal i com Homer donava a entendre en els seus textos.