El llibre: una història mil·lenària
Written by Raquel Crisóstomodimarts, 30 maig 2006 10:22
Des de les tauletes d'argila usades per la civilització mesopotàmica fins a la revolució digital del segle XX, no ha hagut una època en la qual els éssers humans no sentissin la necessitat d'obrir-se al món a través de les paraules.
El primer llibre, un tros de pedra
El primer llibre de la història va ser el mesopotàmic. Creat pels sumeris en el IV mil·lenni abans de la nostra era consistia en tauletes d'argila sobre les quals s'escrivien signes cuneïformes, anomenats així perquè l'instrument amb el qual es realitzaven tenia forma de falca.
Les tauletes es caracteritzen per tractar preferentment temes administratius i econòmics; per la seva brevetat; la seva escassa circulació; i per ser anònimes, doncs eren obres col·lectives.El papir, quin rotllo!
La cultura egípcia va ser la primera que va utilitzar el papir, el qual pot ser considerat l'antecessor del paper, al qual s’assembla en el seu aspecte exterior, flexibilitat o la facilitat que presenta per a escriure amb tinta i que aquesta romangui sense esborrar-se. El papir tenia forma de rotllo i es podia escriure en ell fàcilment, esborrar l'escrit amb aigua o adornar-lo amb il•lustracions en color. El papir egipci va ser el primer llibre il·lustrat.
Aires de grandesa
A Grècia el llibre va adquirir per primera vegada la seva autèntica dimensió. D'una banda, la consolidació de l'alfabet grec va facilitar la tècnica d'escriure i la va fer assequible per a qualsevol persona. D'altra banda, el sistema social grec i la seva democràcia van permetre als ciutadans lliures participar en el govern de la nació, sempre que sabessin llegir i escriure, el que va propiciar l'extensió de l'ensenyament. Per això, el llibre ja no només incloïa textos burocràtics, sinó també obres filosòfiques, literàries, etc. A més, les obres van deixar de ser anònimes i es va començar a reconèixer la figura de l'autor.
El negoci del llibre
A Roma es van produir una sèrie de canvis decisius en l'elaboració i difusió del llibre. Un d'ells va ser la comercialització del llibre, que va donar lloc a l'aparició de llibreries editorials amb esclaus dedicats a la còpia de textos. Un altre canvi important va ser, al final de l'Imperi, l'aparició d'un nou format de llibre: el còdex de pergamí. Consistia en petits quaderns de fulles de papir o pergamí que es cosien els uns als altres, es protegien amb dues planxes de fusta i es lligaven, adoptant la forma del llibre actual. Garantia una durada més llarga perquè estava protegit per l'enquadernació, el seu emmagatzematge era més fàcil, i resultava més barat.
Segles de tancament
Des de la caiguda de Roma, el llibre va deixar de ser un fenomen civil i passa a refugiar-se en el món religiós, sobretot en els monestirs, que es van convertir en autèntics centres culturals. Va desaparèixer el comerç del llibre, ja que els llibres es copiaven en els centres eclesiàstics però sense fins econòmics. Gairebé ningú sabia llegir, la cultura del poble era oral i els nobles, analfabets.
Cap als segles XI i XII l'economia es va recuperar, es va restablir el comerç, l'agricultura es va tornar més pròspera i van sorgir artesans independents que es van instal·lar en les ciutats. Va aparèixer així una nova classe social més rica, culta i independent, la burgesia: aquests nous professionals necessitaven llibres per a exercir els seus treballs i poc a poc l'analfabetisme va retrocedir i es va produir un renaixement de les lletres.
Llibres en massa
La invenció de la impremta amb tipus mòbils és un invent xinès que ja s'utilitzava en el país oriental en l'any 960. La seva aparició a Occident s'atribuïx a Gutenberg, cap al 1400.
La impremta es va veure afavorida pel mecenatge i perquè els impressors ja no eren tan sols tècnics del seu ofici sinó erudits influenciats per l'esperit humanístic de l'època. Progressivament, es van consolidar tallers fixos, amb la qual cosa la producció de llibres va passar a ser un fenomen massiu. Amb el Renaixement, les biblioteques es van posar al servei públic i va sorgir el concepte modern de biblioteca: els llibres van començar a col•locar-se en prestatgeries, no duien cadenes i les sales de lectura eren lluminoses.L'esplendor de la lectura
El Segle de les Llums i de la Il·lustració va suposar un gran desenvolupament de les enciclopèdies, els diccionaris i les publicacions periòdiques ja que la saviesa era considerada la base per a la felicitat de l'home i havia gran sensibilitat cap a la difusió pública de les idees polítiques i socials.
Totes aquestes millores es van donar també gràcies a que l'absolutisme va exercir un gran proteccionisme sobre impressors i llibreters. En aquest moment comencen a legislar-se les lleis dels drets d'autor i editor, que proclamaven la lectura com un dels drets de l'home.
El llibre electrònic
A partir del segle XX i fins avui dia, la indústria cultural es nodreix d'avanços tècnics que conviuen, i fins i tot competeixen, amb el llibre imprès: la ràdio, la televisió, el cinema, el disc sonor, la cinta magnètica, el videocasset, la informàtica , Internet i, en breu, el paper electrònic (imatge).
El segle XXI es caracteritza principalment per la creació d'un nou tipus de llibre digital: l'e-book. Es tracta d'un text informatitzat que pot ser llegit o escoltat a través d'un equip informàtic, que permet cobrir necessitats que el paper no pot assumir, com per exemple, la rapidesa de lectura, el preu econòmic o l'estalvi d'espai.