Literatura gòtica. El costat fosc de la literatura

Written by Jose Gonzálezdijous, 05 octubre 2006 12:16

Agafem una olla plena de boira i hi introduïm castells embruixats, criptes tenebroses, ànimes condemnades i monstres horripilants, tempestes elèctriques i nits inacabables, i ho amanim amb la més densa foscor. Si es desitja, afegim escenes estretes de llegendes populars. Barregem amb cura i ja ho tenim: una novel·la digna del gènere gòtic. (La seva qualitat dependrà de la destresa del cuiner). En els relats gòtics s’adverteix un erotisme misteriós i un amor per allò decadent i ruïnós. La depressió profunda, l’angoixa, la solitud, l’amor malaltís, apareixen en aquests textos vinculats amb allò ocult i sobrenatural.

El naixement d’un nou gènere

En el seu primer període, la literatura gòtica sorgeix com resposta a les inquietuds de les ànimes més disconformes amb l'ordre regent, que busquen poder experimentar sensacions prohibides i fugir de la rutina diària. Aviat una part significativa de la societat assimila aquest nou gènere i l'utilitza com a vàlvula d'escapament.  

La paraula gòtic en els seus orígens s'utilitzava per designar la barbàrie germànica (gots), allò medieval, el desordre i el caos, generalment amb connotacions negatives. No obstant això, a mesura que avança la segona meitat del segle XVIII, alguna cosa comença a canviar en la societat: sorgeix el gust per l'arquitectura medieval i per les ombres.

És en aquesta nova atmosfera que apareix a Anglaterra la figura d’Horace Walpole (1717-1797) i el seu Castell d’Otranto (1764), considerada per molts la primera novel·la gòtica. Si fa no fa, no hi ha dubte que es tracta de la primera obra amb elements clarament gòtics: un castell, una innocent princesa, monjos, successos sobrenaturals... El Castell d’Otranto va constituir un punt de trencament a partir del qual molts van començar a experimentar i aprofundir en aquest nou gènere.

H. P. Lovecraft aconseguiria sintetitzar en les primeres dècades del segle XX la tradició que partia d’allò gòtic amb la ciència-ficció contemporània.

La publicació d’El monjo, de Lewis, va ser tan polèmica pel seu contingut que va arribar a ser tema de debat en el parlament anglès.

El casament amb el romanticisme

Les clàssiques novel·les gòtiques deixen pas a un gòtic influenciat per diferents corrents emergents. Un dels més influents serà el romanticisme. El 1818 Mary WollstoneCraft Shelley (1797-1851) publica Frankenstein o El Modern Prometeu, obra que tracta sobre com un jove estudiant de medicina, Victor Frankenstein, descobreix la fórmula per insuflar vida als cossos morts. A partir de restes de cadàvers aconsegueix donar forma a una criatura amb aparença humana, de proporcions monstruoses i d'expressió horrible, però que posseeix la seva pròpia ànima. Sens dubte és una obra que conté imatges esglaiadores i angoixoses, on es mostren la desesperació, la venjança i la perdició de l'ànima. En les seves pàgines es qüestiona la figura de l'home com a creador i es plantegen els límits morals de la ciència.

El 1820, apareixerà la darrera obra d'importància que constituirà la fi de la moda gòtica: Melmoth l'Errabund, del clergue irlandès Charles Robert Maturin. La novel·la de Maturin tracta sobre com el seu personatge, Melmoth, després de segellar un pacte amb el diable, rebrà una vida immortal, plena de turments, en la qual el seu cos vagarà sense ànima i sense rumb. La seva condició no canviarà fins que trobi algú que vulgui acceptar el tracte amb el diable i heretar la seva maledicció. Melmoth, en la seva agonia, visitarà llocs tan sinistres com presons, manicomis, els tribunals de la Inquisició... I si ens hi atrevim, tindrem el gran honor de ser testimonis d'un viatge sense tornada fins a les mateixes portes de l'infern. 

L'escriptora nord-americana Anne Rice, les obres de la qual barregen allò quotidià amb històries de vampirs, ha tractat de revitalitzar temàticament el terror gòtic. Per altra banda, Stephen King, un dels escriptors de terror més importants de l'actualitat, és hereu de la tradició gòtica.

Destacats del gènere   

• El castell d'Otranto (1765), Horace Walpole

• Sir Bertram (1773), Barbauld

• The Recess (l785), Sophia Lee

• Els misteris d'Udolf (1794), Ann Radcliffe

• El monjo (1796), Matthew Gregory Lewis

• Wieland o la transformació (1798), Charles Brocken

• St. Lleó (1799) William Godwin

• Frankenstein o El modern Prometeu (1818), Mary Shelley

• El Vampir (1819), John William Polidori

• Melmoth l'errabund (1820), de Charles Robert Maturin

• Vampirisme (1821), de E. T. A. Hoffman

• La caiguda de la casa Usher (1839), Edgar Allan Poe

• El monte de las almas (1861), Gustavo Adolfo Bécquer

• Varney el vampir o el festí de sang (1847), Thomas Preskett

• Carmilla (1872), J. S. Le Fanu

• El fantasma de Canterville (1887), Oscar Wilde

• Una altra volta de femella (1897) Henry James

• Dràcula (1897), Bram Stoker

• La bèstia en la cova (1905), Howard Phillips Lovecraft