Lolita als 50
Written by Raquel Crisóstomodivendres, 19 maig 2006 10:32
Lolita compleix 50 anys amb 50 milions d'exemplars venuts. I ho fa després d'haver passat pel cinema de la mà de Kubrick; havent creat una nova paraula i una nova Amèrica, la de motels i carreteres; i sobretot aconseguint que, després de tres generacions, els lectors encara se senten atrets per ella.
Lolita és la història d'Humbert Humbert, professor rondant els quaranta que durant la seva infantesa es va enamorar d'una nena anomenada Annabel. A causa de la seva mort, Humbert acaba sent un pedòfil obsessionat amb la seva fillastra, Lolita, a qui s'emporta com a captiva sexual per tot el país. Al final, ella el deixarà per un altre home, Humbert l’assassinarà i acabarà a la presó.
La veritat és que Lolita és una narració lírica de gran proesa verbal: l'elegància de la seva escriptura i la riquesa dels seus personatges han deixat petjada a la literatura universal. Contra les inicials acusacions de pornografia, és una de las novel•les més melancòliques, elegants i líriques que existeixen. Es tracta d'una història d'amor malaltís sobre l'impossible desig sexual d'un home culte de mitjana edat, on conviuen dos components explosius: l'incest i l'atracció per les preadolescents. Al costat del relat eròtic també ens trobem amb un àcid retrat dels Estats Units dels anys 50, una de les grans aportacions de la novel·la.
Els dos personatges principals, Humbert i Lolita, porten el pes de la història. La manera en què Nabokov descriu els seus sentiments provoca que, en lloc d'escandalitzar-nos, sentim llàstima per la ment malalta d'Humbert. Per altra banda, veiem com el personatge de Lolita, una bella adolescent de intel·ligència i sensualitat precoces, en realitat li manca la ingenuïtat que enamora a Humbert, jugant conscientment i constant amb la libido del seu padrastre.
El naixement de Lolita
L'origen d'aquesta novel•la està marcat per 'El hechicero'. En aquest llibre de 1939, Nabokov retrata un home de quaranta anys que pateix una atracció insatisfeta per les jovenetes i que es casa amb una dona malalta perquè aquesta té una filla de dotze anys: es tracta d'una prèvia d'Humbert.
Es diu de Nabokov que per composar amb versemblança a Lolita passejava pels parcs freqüentats per adolescents. És molt possible que en aquesta tasca de perfilar el personatge també es veiés ajudat pels seus anys com a professor al Wellesley College, universitat nord-americana que imparteix classes exclusivament a dones, on sembla que despertava autèntica adoració entre les universitàries. Fins a 28 històries amoroses hi ha al currículum sentimental de Nabokov, que segons el seu biògraf Brian Boyd, “va viure amb gran energia les seves aventures sexuals”. Sigui com sigui, aquestes experiències van servir per crear l'obra d'art que és Lolita.
Vera, la seva esposa durant 52 anys, també va contribuir al llibre. La gestació de Lolita es va revelar molt complexa i Nabokov “assetjat per les dificultats tècniques i els dubtes” va llançar al foc l'esborrany de la novel•la, que Vera va rescatar ràpidament.
Ella també tindria molt a veure en l'edició de la novel·la, ja que va ser molt difícil arribar a trobar un padrí. El desembre del 53, Nabokov va entregar el manuscrit a Nova York: li van dir que era brillant, però que qualsevol editor que l'acceptés s'arriscava a ser multat o empresonat. Després el rebutjarien unes altres cinc editorials nord-americanes. Però poc abans d'esgotar la via americana, Vera es va posar en contacte amb la agent de Nabokov a França. A Paris Lolita va arribar a mans de Maurice Girodias, que publicava pornografia en anglès, llibres censurats en altres llocs. Sense conèixer la reputació dubtosa de l'editor, Nabokov va firmar: Lolita es publicaria a Paris el setembre del 55.Lolita de cinema
Dues versions cinematogràfiques han reflectit la novel•la de Nabokov: Stanley Kubrick la va dur al cine per primera vegada el 1962 amb James Mason i Sue Lyon com a protagonistes i Adrian Lyne el 1997, amb Jeremy Irons com a Humbert Humbert i Dominique Swain com a Lolita. Fins i tot existeix una versió manga: Lolita Gòtica ha fet furor entre els afeccionats a l'animació japonesa.
Kubrick deixa molt clar a les primeres i violentes imatges de la seva versió que Lolita acabarà malament: veiem a un Humbert maníac matant a un home que li ha robat tot, que li ha robat a Lolita. En realitat, Kubrick li havia promès al director de l'oficina d'autocensura de Hollywood que la pel•lícula acabaria en matrimoni. Per Kubrick, que tanta importància donava als contractes, va ser una sort que les seves paraules no quedessin per escrit: un final feliç en un relat obscur com Lolita resultava totalment inversemblant, encara que era legal en alguns estats contraure matrimoni amb menors. En aquells anys, el puritanisme era tal que Neil Coward i Laurence Olivier van rebutjar el paper d'Humbert per considerar que podia tenir efectes negatius sobre les seves carreres.
No obstant, és admirable veure com certes escenes (Humbert pintant-li les ungles dels peus a Lolita) aconseguissin transmetre tant erotisme a pesar de que ni tan sols es va permetre la filmació d'un petó entre els amants. De totes maneres, l'objectiu de Kubrick no era tant plasmar l'erotisme i la morbositat (si per Adrian Lyne) sinó explicar el camí de perdició quan es viu a expenses de l'obscur objecte de desig.