Invasors a casa nostra

Written by José Luis Ordóñezdivendres, 17 febrer 2006 01:32

Sabies que avui dia celebrem la Castanyada perquè al segle V els romans van portar de l’Àsia el castanyer (Castanea sativa)? Els països mediterranis gaudim d’un ampli historial comercial des del temps dels fenicis, i les civilitzacions que aquí s’han desenvolupat han estat generalment conqueridores d’altres regions i continents, i per tant, importadores dels seus recursos.

Això fa que la Mediterrània sigui una regió molt castigada històricament per les invasions biològiques. Tant és així que algunes d’aquestes espècies ens semblen ja autòctones. La figuera de moro (Opuntia ficus-indica), originària de Mèxic i molt estesa pels paisatges àrids mediterranis, n’és un exemple.

Espècies introduïdes
(Economia sense ecologia)

De les espècies que van ser introduïdes a Catalunya amb finalitats comercials, en destaquen dues: la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans), com animal domèstic, i el visó americà (Mustela viso), per a la confecció d’abrics. El fet que siguin més eficaces procurant-se el menjar i reproduint-se que les espècies autòctones fa que alguns animals escapats o alliberats d’aquestes dues espècies estiguin fent retrocedir les poblacions de tortuga mediterrània i de visó europeu, respectivament. El mateix succeeix amb el cranc de riu americà (Procamburus clarkii) que va ser portat amb criteris ecològics inadequats per repoblar els rius on gairebé no es trobaven crancs de riu de l’espècie autòctona.

Espècies arribades per accident

Caulerpa taxifolia

La costa és un dels ecosistemes més fràgils pel que fa a les invasions biològiques. El cas més conegut a la Mediterrània és el de la Caulerpa taxifolia, alga que va arribar el 1984 procedent d’un vessament de l’aquari de Mònaco. Aquesta alga s’estén adherida a les àncores dels vaixells i afecta greument les praderies marines naturals de Posidonia oceanica, especialment importants per la gran biodiversitat que contenen.

Musclo zebra

Per mar va arribar també fins al Delta de l’Ebre el musclo zebra (Dreissena polymorpha) des de dos mars interiors, el Negre i el Caspi. Aquest mol•lusc pot viure tant en aigua salada com en aigua dolça. Això fa que pugui endinsar-se riu amunt des de la costa i pugui arribar a colonitzar les canonades d’abastament d’aigua de les ciutats. Per evitar la seva propagació a la costa atlàntica, la Xunta de Galícia va rebutjar l’ajut de dos vaixells catalans durant les feines de neteja del vessament del Prestige.

Mosquit tigre

El darrer cas d’actualitat a casa nostra és el del mosquit tigre (Aedes albopictus), suposadament introduït a Catalunya amb un carregament de pneumàtics on hi havia aigua estancada. Va ser detectat inicialment a Sant Cugat del Vallès i l’estiu del 2005 es va estendre pel Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès. El perill del mosquit tigre és la seva capacitat per transmetre malalties tropicals, si piquen primer a persones que les pateixin. S’ha de dir, però, que no cal alarmar-se. La quantitat de malalts tropicals a Europa és tan petita que la seva probabilitat de transmissió, ara per ara, és realment baixa, i a més els seus efectes solen ser menys greus que als països on aquestes malalties són endèmiques.