Com es va crear el món?
Written by Raquel Crisóstomodijous, 03 agost 2006 16:22
5 respostes diferents a un mateix dilema. Des del començament dels temps arreu ens repetim la mateixa pregunta: què hi havia abans de què es creessin el cel i la terra? Com es va crear el món que coneixem avui dia? Alguns mites expliquen que al començament només hi havia una immensa extensió d’aigua; d’altres, que el buit ho era tot. Tot seguit veurem algunes de les respostes que els pobles al llarg del temps han donat per resoldre aquest dubte existencial.
Víkings (tradició Asatrú)
En un principi, només hi havia un abisme glaçat. Un dia, del gel fos, van néixer el gegant Ymir, la personificació del gel, i la vaca gegant Audumla. Mentre dormia, Ymir, amb la suor de la seva aixella va engendrar el gegant de sis caps Thrudgelmir i a Bergelmir, dels quals va néixer l’estirp dels gegants malvats del gel; per la seva part, Audumla, buscant aliment, va llepar el gel i va alliberar a Buri, l’avantpassat dels déus que havia estat enterrat des de temps inmemorials.
Amb el temps, els néts de Buri, Odin, Vili i Ve (que simbolitzen l’esperit, la voluntat i allò sagrat), van matar Ymir, amb el cos del qual van crear un món habitable: amb la seva pell van construir la regió de Midgard o jardí central; amb els seus ossos van fer les muntanyes; i amb el pèl, la vegetació.
Està escrit que des de la seva creació, déus i gegants són enemics i el seu destí és enfrontar-se en una darrera batalla, que ningú no podrà evitar, que acabarà sense guanyadors i que representarà la fi del primer món.
Àfrica negra
Els Fon de Benín pensen que un déu de dues cares, femení i masculí alhora, és l’origen de l’univers. Aquest déu va crear en primer lloc la Terra i després va donar forma a les muntanyes i als rius, als arbres i als animals. Durant aquest temps, la serp Aido-Hwedo el va ajudar transportant-lo d’una banda a una altra dintre de la seva gegantesca boca.
Però el déu va crear tantes coses, que aviat la Terra no va poder suportar el pes de tot i la serp va haver d’enroscar-se sobre ella mateixa posant-se sota la Terra per aguantar-la. Tot això va fer que la serp tingués massa calor, per la qual cosa el déu hi va fer aparèixer els oceans. A partir d’aquell dia la serp s’amaga a les seves aigües profundes i es diu que quan es belluga provoca terratrèmols.
Hinduisme
En un principi només hi havia una immensa extensió d’aigua sense fi. D’aquí i de la voluntat d’un déu va néixer un ou d’or que va surar durant un any a la superfície de l’aigua i per fi, un dia, va descloure. De l’ou va sortir el déu Prajapati, qui va tenir prou amb esmentar els elements de l’univers perquè apareguessin.
Un altre mite hindú explica que el déu Vixnu somniava amb el món del futur mentre dormia ajagut sobre la immensa serp Ananta i la seva esposa Sri li feia un massatge als peus.
Quan es despertà, va descobrir que havia florit un lotus al seu melic. Aquesta flor es va obrir i va deixar sortir Brahma, pare de tots els éssers. La mare va ser la deessa de la fecunditat, Sarasvati. Una curiositat: es diu que Brahma recrea el món cada 4.320.000.000 anys.
Mesopotàmia
Al principi hi havia dos éssers: Tiamat, un enorme drac femení que personificava l’aigua salada, i Apsu, la seva parella masculina, que personificava l’aigua dolça. De la unió d’aquests dos ésser van sorgir els primers déus i tota la descendència posterior.
El soroll que provocaven els Déus que naixien molestava molt a Tiamat i a Apsu, de manera que van decidir matar la seva descendència. El Déu Ea, nét de Tiamat i Apsu, va descobrir els plans malèfics dels seus avis i va matar a Apsu mentre aquest dormia.
Tiamat va embogir de fúria quan va assabentar-se de la mort del seu company i va voler venjar-se matant tots els déus. Amb aquest objectiu, va crear dracs gegants amb verí en comptes de sang, monstres marins i homes escorpí. Marduk, un déu jove, va derrotar Tiamat i va salvar la resta de déus gràcies a una xarxa, l’ajuda dels quatre vents i un carro tirat per quatre cavalls infatigables.
Marduk va dividir el cos de Tiamat en dos y va crear, amb la part superior, el cel i, amb la part inferior, la terra. Amb l’aigua va generar els núvols i amb les llàgrimes va fer néixer el Tigris i l’Èufrates. Marduk, amb la sang d’un dels fills de Tiamat que va lluitar al costat de la seva mare contra els déus, va fer els primers éssers humans.
Japó
Al començament del món van néixer els primers déus al cel. La terra, jove encara, era informe i per això els déus van ordenar a Izanagi i a Izanami que anessin a consolidar-la. Per aquesta missió els van donar una llança ricament decorada. Izanagi i Izanami van tocar l’oceà amb la llança i la van sacsejar. En enretirar-la, van caure algunes gotes que, quan van arribar a l’oceà es van transformar en illes.