Buda. El camí de l’alliberació

Written by Núria Sotodijous, 09 novembre 2006 02:10

El pensament de Buda és molt llunyà del nostre. Accepta el patiment, renuncia a les passions... Coses que a nosaltres ens és molt difícil de fer. Fins a quin punt podem arribar a comprendre'l? Tanmateix, tots som humans i a tot arreu ens preocupen els mateixos problemes de l'existència humana. En intentar entendre la solució que va trobar-hi Buda veiem que la nostra manera de pensar no és l'única.

Els quatre senyals

Diu la llegenda que un dia Siddharta va voler visitar els jardins reials. Va sortir de palau i va trobar un vell decrèpit al mig del carrer. "Quina classe d'home és aquest?", va preguntar. El seu acompanyant va respondre: "Senyor, és un ancià, doblegat pels anys". Aleshores Siddharta va descobrir que tots els homes i éssers vius envelleixen i va entristir-se molt. Més endavant va trobar un malalt. Va adonar-se que la salut és tan fràgil com els somnis i va entristir-se encara més. Va prosseguir el seu camí i va trobar un cadàver amb el seguici que el plorava. Siddharta va prendre llavors consciència que la vida s'acaba i va perdre tota alegria i consol. Finalment, va trobar encara un personatge. Serè, digne, amb els ulls baixos, els hàbits d'un monjo i un bol d'almoines a la mà. "Qui és aquest home tan calmat?", va demanar. "Senyor, és un anacoreta, un religiós que ha abandonat tota ansietat i porta una vida austera, lliure de passions i enveges, i mendica el seu àpat diari". En aquell moment, i després d'haver vist la vellesa, la malaltia i la mort, Siddharta va decidir deixar la família per buscar salvació en l'ascetisme.

La il·luminació de Buda  

Podien passar dies, setmanes i fins i tot mesos sense que Siddharta provés un sol mos. Vivia  en soledat als boscos, valls i muntanyes i no es dedicava sinó a meditar. Esperava un pensament, una visió que li descobrís l'alegria de viure. Però es va adonar que quan un busca, no troba, perquè només veu allò que busca i no es torna receptiu a res ni està obert a res.

Aleshores va abandonar Siddharta l'ascetisme, va ingerir aliment abundant per a recuperar les forces físiques i va practicar la meditació pura, no acompanyada d'ascetisme. Una nit que es trobava meditant al peu d'una figuera, va presentar-se la il·luminació. Un instant de coneixement va mostrar a Siddharta, ara Buda, què és el patiment, d'on prové i com pot suprimir-se.

El pensament de Buda

1. La vida és patiment  

Per a Buda, la vida és patiment. La vellesa és patiment. La malaltia és patiment. La mort és patiment. Estar unit a éssers no estimats és patiment. Estar separat d'éssers estimats és patiment. No obtenir allò que ens ve de gust és patiment. Per tant, la gran preocupació de la doctrina de Buda és salvar-se del patiment. 

El patiment prové, segons Buda, de la inquietud. La inquietud del plaer, la inquietud de canviar, la inquietud de morir. L'objectiu que proposarà Buda serà, doncs, la supressió del patiment mitjançant la supressió d'aquesta inquietud a través de l'aniquilament radical del desig. Si ja no odiem ni estimem ni desitgem gaudir, ni tenim por de canviar o de morir, la inquietud s'esvaeix i deixa de causar-nos patiment.

2. El camí de l'alliberació 

Buda no ensenya un sistema per a conèixer la veritat, sinó un camí per a alliberar-nos del patiment inútil que comporta moltes vegades l'existència. Aquest camí consisteix en la purificació de tota la nostra vida. Cal que cuidem el cos, que no ens deixem endur per les passions, que pensem les coses i que meditem. I hem de tenir cura de tots aquests àmbits al mateix temps. Només així ens sentirem alliberats, tranquils, contents de veritat. 

És per això que la vida dels monjos budistes és passiva i indiferent. Aquests monjos abandonen qualsevol iniciativa, es resignen, són serens i tenen una paciència extraordinària. Tanmateix, també hi ha budistes que participen en les activitats dels homes. Aquests, però, tampoc no es deixen arrossegar pel remolí del món. Es mantenen impertorbables. Fan, però és com si no fessin. Hi són però no hi són. Ni la vida ni la mort els afecten. Les afronten amb impassibilitat.

En resum, el camí de l'alliberació de Buda requereix el següent: ser conscients de tots els nostres actes, estar atents a la veueta que tots tenim al nostre interior. De fet, el que s'exigeix bàsicament als monjos budistes és sinceritat en tot el que fan i diuen en la vida quotidiana. Únicament aquesta manera de viure els allibera del món i els permet d'arribar al Nirvana.

3. Què és el Nirvana?  

El Nirvana és un estat de lucidesa que penetra les aparences de manera que veiem més enllà que normalment i adquirim una claredat superior sobre totes les coses. No és, doncs, un estat d'èxtasi, borratxera o goig, com els induïts per les drogues. Per als monjos budistes, per exemple, és la postura normal. 

En el Nirvana descobrim que tot el que existeix està sempre en moviment i que, per tant, mai no existeix realment, sinó només en aparença. Observem, així, que tot el que veiem és engany, i que per això ens inquieta i ens fa patir. 

Ara bé, aquesta visió tan tràgica no ens entristeix, al contrari, ens relaxa: ens allibera de l'afecte que sentim per les coses. En adonar-nos de la banalitat del que ens envolta, ens en desentenem, superant d'aquesta manera el patiment. 

El Nirvana és un estat d'assossec, de pau i tranquil·litat. En el Nirvana desperta en nosaltres l'amor búdic, que consisteix en una compassió i simpatia enormes per tot ésser vivent. Un cop alliberats del món, podem estimar-lo, però no com s'estimen les  persones o les coses, sinó desinteressadament. La filosofia de Buda predica una vida harmònica en comunió amb la natura.