Huracans
Written by Michele Catanzarodimarts, 12 setembre 2006 15:35
Els huracans són tempestes tropicals fortes. Els “ingredients” d’un huracà són: oceans tropicals càlids, humitat i vents lleugers. Si aquestes condicions duren prou temps, un huracà pot arribar a produir vents violents, onades increïbles, pluges torrencials i inundacions.
Caçadors d’Huracans
Directes al cor de l’huracà. Amb un petit avió, sis persones s’aventuren allà on els vents giren a centenars de quilòmetres per hora. Són “caçadors d’huracans”: dos pilots, un enginyer, un navegador, un meteoròleg i un instrumentista formen aquest esquadró de les forces aèrees americanes. S’enlairen en un WC-130 quan l’huracà es fa més perillós. No per fugir d’ell, sinó per endinsar-s’hi ben a fons.
Què els porta a ficar-se en aquesta aventura al límit de la bogeria? Quan els caçadors d’huracans arriben al punt de màxima intensitat, llencen des de l’avió una petita caixa penjada d’un paracaigudes. El contenidor transporta uns instruments valuosos que recullen i transmeten dades sobre la temperatura, la humitat, la pressió i la força del vent. Gràcies a la informació recollida pels caçadors d’huracans és possible preveure les dimensions, la força i el recorregut dels vents devastadors.L’ull de l’huracà
La part central d’un huracà es diu “ull”. És justament aquí on van els caçadors d’huracans. El seu viatge és força mogut. Els vents d’un huracà roden almenys a 100 quilòmetres per hora. I sovint l’ull està envoltat d’un anell de tempestes que es diu “muralla de l’ull”. A vegades, els núvols i les pluges són tan espesses que el pilot amb prou feines pot veure les ales de l’avió.
Els noms dels huracans
Hi pot haver més d’un huracà al mateix temps i per evitar confondre’ls, els meteoròlegs els posen noms de persones. Els noms s’assignen (amb anys d’antelació) en ordre alfabètic i alternant noms masculins i femenins. Normalment, es tracta de noms en francès, castellà o anglès, perquè aquestes són les llengües que més es parlen als països afectats pels huracans. Òbviament, és important que tothom faci servir els mateixos noms. Per això, els noms són assignats per l’Organització Mundial de Metereologia.
Mesurar el vent
L’escala de Saffir Simpson (mesura la força dels huracans)
1. Danys a arbres i rulots
2. Danys a portes, finestres i sostres
3. Rulots destruïdes, petites inundacions
4. Danys a edificis, inundacions
5. Edificis destruïts, evacuacions massives necessàries
L’escala de Fujita (mesura la força dels tornados)
F-0. Danys a xemeneies i branques d’arbres
F-1. Remoció de teules, cotxes en moviment desviats
F-2. Remoció de sostres, desarrelament d’arbres F-3. Murs danyats, trens descarrilats F-4. Destrucció d’edificis F-5. Cases, cotxes i arbres transportats a grans distàncies
Els quatre cavallers de l’apocalipsi
Els huracans mai no van sols. Al contrari, solen anar acompanyats per una colla de fenòmens meteorològics devastadors.
Tornados
Els huracans acostumen a anar precedits per tornados. Però els tornados es poden produir també als països on no solen haver-hi huracans, com el nostre. Un tornado és una columna de vents en rotació amb un diàmetre màxim d’un centenar de metres. La seva velocitat de rotació pot arribar a més de 400 quilòmetres per hora. Els seus recorreguts són anomenats pels americans “carrers de la mort”. Una vegada, als Estats Units, un tornado va portar el rètol d’un motel des de l’estat d’Oklahoma fins al d’Arkansas.
Tsunamis
Un tsunami és una muntanya gegant d’aigua en moviment que pot arribar a tenir 80 quilòmetres d’ample. Es produeix a la costa, a prop de l’àrea on l’ull de l’huracà passa del mar a la terra. Un tsunami actua com una màquina de destrucció, arrasant tot el que troba al seu pas.
Inundacions
Les inundacions són el fenomen que ha causat més morts durant els huracans dels últims 30 anys. Només calen 15 centímetres d’aigua en moviment perquè una persona no es pugui mantenir en equilibri sobre els seus peus. A més, pocs centímetres d’aigua poden amagar cables elèctrics que poden propinar fortes descàrregues.
Corrents fortes
Encara que sigui difícil de creure, cada any moltes persones moren per nedar o fer surf a la platja durant una tempesta, quan hi ha un huracà a prop. Quan un corrent arrossega una persona, el seu instint és de nedar amb força cap a la platja. Però, si el corrent és fort, això és inútil. El nedador perd les forces i acaba ofegant-se. La millor estratègia per escapar-se del corrent és nedar paral•lelament a la platja.
Curiositats sobre els tornados
La rotació dels vents
A l’hemisferi nord, els tornados i els huracans solen rodar en direcció “ciclònica”, és a dir, antihorària. Això és així perquè normalment l’aire calent que forma les tempestes ve del nord, mentre que els vents venen de l’oest, creant una situació en què la tempesta es posa en rotació. A l’hemisferi sud s’observa el contrari, és a dir, una rotació anticiclònica.
és FALS!
- “Les àrees a prop dels rius, llacs i muntanyes són segures”. FALS! Cap àrea oberta és veritablement segura.
- “Quan passa el tornado, s’han de deixar les finestres obertes”. FALS! Millor deixar les finestres en pau i amagar-se en algun lloc segur.
- “Si el tornado passa damunt d’una casa, l’edifici pot ‘explotar’”. FALS! Els danys es produeixen quan els vents entren dins els edificis.
Vents de destrucció... al cinema
- El mago de Oz, 1939
- Mr. y Mrs. Bridge, 1990
- Twister, 1996
- El día de mañana, 2004.
Els països dels tornados
Nordamèrica és l’àrea que té més tornados a l’any. Tanmateix, el país que té la màxima “densitat” de tornados (respecte a l’àrea del territori) és Holanda. Cada any, aproximadament 17 tornados afecten el territori europeu, colpejant principalment el Regne Unit, Itàlia, Alemanya, França, Estònia, Rússia i Espanya. Fora d’Europa, els països més afectats són Bangladesh, l’Índia, l’Argentina, Austràlia i Nova Zelanda.
Tornados a casa nostra
Entre l’estiu i la tardor del 2005, els tornados van visitar Catalunya amb una freqüència mai vista. Els passatgers de l’aeroport del Prat van veure diversos remolins entre els avions de la pista (quin mal rotllo!). Però, en van aparèixer també a Mollet del Vallés i Osona. No era la primera visita. El 31 d’Agost de 1994, a l’Espluga de Francolí un tornado va recórrer en vint minuts dos quilòmetres del curs del riu Francolí, arrancant arbres, quatre torres elèctriques de 25.000 volts i antenes de televisió. I va tirar a terra una granja abandonada. “Era una columna roja de terra i pedra arrossegades pel vent”, explica un testimoni. L’agost de 1995 un fibló a la platja de Mataró va arrossegar uns quants patins nàutics. El 30 d’abril de 1996, a la Garrotxa, un tornado “d’un color amarronat” va colpejar un restaurant al camp. “Una client va veure com es formava un remolí dins la copa de vi que tenia al davant seu i va tenir la sensació que quelcom l'estava xuclant”, diu la propietària. El tornado es va endur taules, cadires i una quarantena d’arbres de l’entorn.
“De moment, els danys dels tornados a Espanya es limiten a pèrdues econòmiques: no hi ha hagut víctimes humanes”, explica Jorge Olcina, de la Universitat d’Alacant. “Però, encara que només sigui per evitar les pèrdues econòmiques, s’hauria de fer un seguiment d’aquests fenòmens”. Cada any es produeix una mitjana de 6 fenòmens a Espanya. Gairebé la meitat es concentra a les Illes Balears, però altres àrees afectades són la façana mediterrània, els trams final del Guadalquivir i del Guardiana i un sector central format per les províncies de Madrid, Guadalajara, Soria i Teruel. La època més propicia és la més calida, del maig a l’octubre. “Es tracta de fenòmens d’intensitat mitjana o baixa”, segueix Olcina “però sembla que els últims anys hi hagi hagut un increment en la freqüència. Ja és hora que l’administració activi un “pla especial per les tempestes severes”, per reduir el risc”.
