Predir el temps

Written by Michele Catanzarodimecres, 01 febrer 2006 19:04

Precedir el tiempo

Podem confiar en les previsions del temps? En què es basen? Amb quina antelació podem saber quin temps farà?

Com d’anticipada pot ser una previsió?

He d’agafar el paraigua? Necessitaré una bufanda? Valdrà més posar-se unes bones botes? Són les preguntes que ens fem cada matí, abans de sortir de casa. Ara bé, saber amb antelació quin temps farà no serveix només per respondre preguntes com aquestes. De vegades, és qüestió de vida o mort. Els danys derivats d’una pluja torrencial o d’una forta nevada es poden evitar gràcies a les previsions immediates dels meteoròlegs. Es tracta de pronòstics que anuncien les pertorbacions només amb algunes hores d'anticipació: prou perquè protecció civil es posi en alerta. Les previsions a curt i mig termini poden moure molts diners. Anunciar mal temps pel proper cap de setmana pot comprometre els negocis d’hotelers i restauradors. Les previsions a llarg termini interessen als polítics -o els hi haurien d’interessar. Sabent que el proper hivern serà més fred, o que l’estiu vinent serà més càlid, els governs poden planificar la despesa d’energia o preparar-se per a successos catastròfics.

Visión satélite de un huracán

Conèixer el temps actual per predir el temps futur

Andando bajo la lluvia, por Jova MickovicPer saber quin temps farà demà, primer cal conèixer el d’avui. Satèl•lits meteorològics com el Meteosat orbiten al voltant de la Terra, registrant la formació de pluges, corrents d’aire i núvols. Les seves imatges permeten saber amb unes hores d’antelació si un tornado o un núvol es dirigiran cap a un determinat punt del planeta. Les previsions a més llarg termini es basen en una densa xarxa de sensors que envolta la terra. La superfície del planeta està coberta per la xarxa sinòptica: un sistema d’estacions meteorològiques disposades a un centenar de quilòmetres les unes de les altres. L’atmosfera és sondejada cada dia per 1.500 globus carregats d’instruments de mesura. Milers de boies flotants registren la situació de la superfície de l’oceà. La informació d’aquests sensors no només permet saber quin temps fa, sinó que també constitueix la base per pronosticar quin temps farà.

 

Oracles electrònics

Superordinador Reading

L’oracle que emet les previsions del temps per a tot Europa es troba a Reading, un poble prop de Londres. No és ni un vident ni un genial científic. És el superordinador del Centre Europeu per a les Previsions del Temps. Les dades dels sensors de tot el món s’envien a aquesta única màquina, que elabora les previsions. Els Estats Units, Rússia, Xina i les altres grans àrees del món tenen una màquina semblant. En efecte, les equacions dels models meteorològics són tan complicades que ni el matemàtic més brillant aconseguiria resoldre-les a mà. Fins i tot, un ordinador normal trigaria tant en resoldre-les que quan ho hagués aconseguit ja s’hauria produït el fenomen meteorològic predit. Per això, la tasca la fa el superordinador de Reading. Per saber el temps que farà a Barcelona d’aquí uns dies, l’oracle informàtic de Reading necessita conèixer l’estat actual del temps en tot el món. Així és, l’atmosfera és un sistema únic, en el qual les pertorbacions es propaguen molt ràpidament.

Podem confiar en la previsió meteorològica?

Els superordinadors que elaboren las previsions del temps les envien als serveis meteorològics nacionals en forma de mapes, gràfics i dades. El paper dels meteoròlegs de cada país consisteix a interpretar aquests resultats. En efecte, només amb l’experiència directa es pot saber si una certa configuració de temperatura, pressió, humitat, etc. produirà una pertorbació atmosfèrica en un determinat indret. Aleshores, les previsions resten a punt per anar al telediari. Però... podem confiar en elles? “Una previsió és menys fiable com més detallada és en el temps i en l’espai” adverteix Jerónimo Lorente, físic del Departament de Meteorologia de la Universitat de Barcelona. “Podem preveure que hi haurà pluja a l’àrea de Barcelona. Però no a quina hora ni a quin barri”.

Compte amb les papallones!

Mariposa volando, por Trijnie Drenthe Wanders“L’aleteig d’una papallona al Brasil pot desencadenar un tornado a Texas”. Aquesta va ser la conclusió a què va arribar, l’any 1972, el físic Edward Lorenz, després d’haver-se dedicat a l’estudi de la meteorologia. En efecte, l’atmosfera és un sistema tan complicat que els científics ho defineixen com a caòtic. Una minúscula pertorbació es pot amplificar i tenir efectes macroscòpics. És per això que mai s’aconseguiran fer prediccions exactes amb mesos d’antelació. Així, per molt densa que sigui la xarxa de sensors meteorològics, sempre hi haurà alguna petita pertorbació fora de control, que abans o després jugarà un paper gens menyspreable. No obstant això, meteoròlegs, físics i matemàtics no es desanimen.

La seva estratègia és elaborar models de la Terra i de l’atmosfera. Es tracta d’equacions matemàtiques que descriuen com es comporten variables com la temperatura, la pressió, la humitat o el moviment de l’aire. En teoria, si es conegués la situació actual del temps en tots els seus mínims detalls, aquestes equacions permetrien preveure exactament la seva evolució futura. Però, a causa de l’efecte papallona, sempre hi haurà alguna cosa que se’ns escaparà. Per tant, com més llarg sigui el temps de predicció, menys fiables seran els pronòstics dels models.