Bel·lerofont, l'heroi superb

Written by Núria Sotodivendres, 15 setembre 2006 10:47

Aquesta és la història d'un heroi pràcticament invencible que va aconseguir derrotar grans monstres com la Quimera i temibles guerreres com les Amazones. Un jove que va cavalcar a lloms del cavall alat Pegàs i que va gosar creure's a l'alçada dels Déus, motiu pel qual va ser castigat per Zeus, el totpoderós.

Quan el jove Iponoo, fill del rei Glauco de Corint, matà accidentalment el seu germà Belero en una competició de caça, canvià el seu nom original pel de Bellerofont, que significa assassí de Belero, i s'exilià a Tirint, a la cort del rei Preto com a hoste.

Des que aparegué, Bellerofont es convertí en l'obsessió d'Estenobea, esposa del rei Preto. Per això als grecs no els sorprenia que la reina intentés abordar-lo en ocasions diverses. El fet és que ell la rebutjà una vegada i una altra, i Estenobea no pogué sofrir aquest menyspreu: anà a trobar el seu marit i li digué que Bellerofont havia tractat de seduir-la a la força. El rei s'enfurismà i no desitjava sinó acabar amb el jove corinti, però tenia por que els Déus el castiguessin si faltava a les lleis de l'hospitalitat. No sé si el lector sap res d'aquestes lleis...

El fet és que els grecs entenien que l'estranger que es troba en una comunitat forana desprotegit de qualsevol dret necessita l'aliança d'un hoste que l'empari, per tant, el vincle de l'hospitalitat és sagrat per aquest poble, i implica sotmetre's a deures molt estrictes i fer-se molts regals.

Així doncs, Preto només despatxà Bellerofont a casa del seu sogre, el rei Iobates de Lícia, amb una carta segellada de recomanació. Iobates acollí el convidat segons les regles de l'hospitalitat i l'obsequià amb unes festes de benvinguda que duraren nou dies. El matí del desè dia el rei de Lícia obrí el sobre tancat que l'hoste li havia lliurat. Aquest resava: "Li agrairé que pugui sacrificar el portador d'aquest missatge". No era precisament una carta de recomanació.

Però Iobates tampoc no gosà desobeir les lleis de l'hospitalitat. Al contrari, demanà al xicot que donés fe del nexe que els unia procurant-li el servei següent: matar la fera que assolava la comarca, la Quimera filla de Tifó i Equidna, un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp que treia foc pels queixals. Òbviament es tractava d'una missió impossible. El rei de Lícia no volia sinó acomplir de manera indirecta el requeriment de Preto, convençut com estava a Pegaso.

Abans de fer front a la fera, una mica espantat, Bellerofont anà a consultar l'endeví Polieides.

-Mataràs la Quimera -li digué l'endeví.- Ho faràs amb l'ajuda de Pegàs, el cavall alat, que trobaràs a l'Acròpoli de Corint, la teva ciutat natal.

Seguint els consells del savi, Bellerofont anà a cercar l'animal. Tanmateix, no hagués pogut pas sotmetre'l si la mateixa deessa Atena no li hagués entregat la brida d'or amb què el xicot aconseguí domar Pegàs.

A lloms del cavall alat, Bellerofont volà sobre la Quimera i intentà vanament ferir el monstre a cops de dard. En un revés del combat, el guerrer inserí la punta de la llança a la gola de la fera i, sorprenentment, l'alè de foc de la bèstia fongué el plom de l'arma, amb tanta sort que la Quimera engolí el plom i el metall calent li cremà els òrgans fent que caigués abatuda.

Aquesta victòria convertí el noi en un heroi. Més endavant lluitaria contra les Amazones, les dones guerreres, i també les derrotaria. Començaria a pensar que el seu lloc era al Mont Olimp amb els Déus i aquesta arrogància seria castigada per Zeus. Finalment, el jove Bellerofont esdevindria un rodamón malferit i nostàlgic. Pegàs, una constellació en el cel.