El món és un mocador!
Written by Michele Catanzarodimarts, 28 febrer 2006 14:59
“En aquest planeta només sis individus em separen de qualsevol altre individu, ja sigui el president dels Estats Units o un gondoler de Venècia. Aquestes sis persones em separen no només dels personatges famosos, sinó de qualsevol altra persona: un indígena de la selva tropical, un habitant de la Terra del Foc, un esquimal. Estic vinculat a tots els altres éssers humans del món per un camí que passa per sis persones...” (John Guare, dramaturg anglès)
L'experiència de "l'aperitiu”
Quina mandra fer un aperitiu amb uns desconeguts! Ells ja es coneixen i es posen a parlar entre ells, ignorant-me sense escrúpols. La persona al meu costat calla, mirant cap a un altre costat. Ho puc entendre: jo tampoc sé què dir. No obstant això, sóc una persona sociable i intento iniciar una conversa. Li pregunto com es diu, què fa, i... miracle! Al poc temps resulta que tenim en comú molt més del que pensàvem: aquesta persona coneix molt bé a la meva germana, o és el millor amic d'un vell company d'escola, o juga al futbol amb un col•lega meu del treball. Estic fora de perill: ja tindré temes de conversa per a una bona estona!
Tots sabem que experiències com aquestes no són estranyes: quantes vegades hem exclamat “el món és un mocador!”? Ja sigui en una festa a Nova York o prenent un te a Tòquio, si busquem bé entre els assistents no serà gaire difícil trobar algú que tingui alguna connexió amb nosaltres.
L'experiment d’Stanley Milgram
El 1967, un brillant psicòleg americà, Stanley Milgram, va portar a terme un experiment que demostrava que l'expressió “el món és un mocador!” és quelcom més que un tòpic. Milgram va enviar més de 150 cartes a ciutadans de la Zona Central dels Estats Units, escollits a l'atzar. En aquesta carta els hi proposava tractar de fer arribar una carta a uns voluntaris que vivien a Boston, en concret, a la dona d'un estudiant de teologia i a un agent de borsa.
No obstant això, no sabrien ni podrien investigar l'adreça d'aquests, sinó que haurien d'aconseguir fer-los arribar la carta per mitjà d'intermediaris. És a dir, simplement havien d'enviar les cartes a algú conegut que pensessin que pogués ser, per alguna raó, més pròxim que ells als destinataris.
A més, per cada carta enviada, s'havia d'enviar una altra al mateix Milgram, perquè el científic pogués seguir el viatge de les comunicacions. Un podria pensar que, en un país de centenars de milions d'habitants com Estats Units, molt poques cartes aconseguirien arribar a la seva destinació final, o que ho farien després de donar moltíssimes voltes.
Sorprenentment, al cap de pocs dies els destinataris de Boston van començar a rebre les primeres cartes, que havien passat per tan sols un intermediari. Quan l'experiment va acabar, més de la meitat de les cartes havien arribat: cap havia passat per més de dotze mans i, en terme mitjà, els “graus de separació” van ser sis.
L'Oracle de Kevin Bacon
L'experiment d’Stanley Milgram va tenir una ressonància extraordinària: demostrava que tots els éssers humans estàvem molt més prop els uns dels altres del que ens pensàvem. Aviat van arribar més confirmacions. L'Oracle “de Kevin Bacon” (http://www.cs.virginia.edu/oracle/) té grans poders: si li donem el nom de qualsevol actor de Hollywood, ens diu quants graus el separen de Kevin Bacon, en termes de col•laboracions en les mateixes pel·lícules. Sorprenentment, la majoria dels actors tenen distància dues, mentre que és gairebé impossible trobar algú a més de vuit graus.
Un dels matemàtics més ben considerats de la història va ser l'hongarès Paul Erdos. Haver col·laborat amb ell representa un gran honor per a un científic. Un investigador que ho hagi fet, té un “nombre d’Erdos” igual a un.
Per a un investigador que hagi col·laborat amb un altre que hagi col·laborat amb Erdos, aquest numero té valor 2. Reconstruint les col·laboracions, cada científic té el seu nombre d’Erdos. L'autor d'aquest article pot estar orgullós del seu 4. Encara que, en realitat, no és que sigui un resultat gaire brillant.
En efecte, també la ciència “és un mocador”, i no és gaire difícil tenir un “nombre d’Erdos” baix. En 1995, el New York Times va llançar una iniciativa: els “sis graus de Monica Lewinsky”. Va resultar que molta més gent de la que s'esperava tenia alguna cosa a veure amb la becària de la Casa Blanca.
Connexions sexuals
La proximitat entre totes les persones no és únicament una curiositat. Té moltes implicacions importants. El cercle social d'un individu és també el context en el qual ell o ella escullen les seves parelles sexuals.
Existeix una percepció difosa de què malalties com la SIDA estan vinculades a cercles socials molt concrets, com l'ambient de l'homosexualitat o el de la prostitució. Clarament, es tracta d'una percepció equivocada, i l'experiment de Milgram així ho demostra.
Encara que tots els meus amics estiguin sans, és possible que entre els amics dels meus amics hagi algú malalt i, a tres o quatre graus de separació, és pràcticament segur. La SIDA viatja d'un individu a un altre també a través de les relacions sexuals. Molts estudis demostren que, pel que pertoca al sexe, tots estem a prop de tots. Per això més val prendre sempre precaucions.
