MP3, més àudio en menys espai
Written by Joan Serràdijous, 22 desembre 2005 17:27
L’MP3 s'ha convertit en el format d'àudio omnipresent en la vida quotidiana: Internet i els reproductors d'àudio domèstics, i no tan domèstics, se n'han encarregat.
Els origens de l'MP3
Contràriament al que un podria pensar, el bressol de l'MP3 no són els Estats Units, sinó Europa, i concretament el Fraunhofer Institute for Integrated Circuits, a Erlangen (Alemanya). D'igual manera, els seus orígens no estan lligats a la informàtica ni als ordinadors, sinó que procedeixen de la senzilla idea de transmetre per una línia telefònica normal alguna cosa que no sigui la veu.
Després de 15 anys de treball, el 1987 es va fundar un grup d'investigació per avançar en aquesta tecnologia i treballar en un segon objectiu: la creació d'un sistema de ràdio i televisió digital estàndard. El grup es va anomenar Motion Pictures Expert Group (MPEG). Els primers processos proposats van ser Musicam i ASPEC, precursors de l'MP3; però no van tenir molt d'èxit en la indústria. Així, i després d'uns quants anys més, el 1993 va néixer l'MPEG-1 Audio Layer III, i el 1995 l'MPEG-2 Audio Layer III, tots dos coneguts com MP3.
Les primeres aplicacions d'aquesta tecnologia a gran escala van ser la transmissió de cròniques de futbol i dels Jocs Olímpics d'Hivern d'Albertville, el 1994. Aquest any, Internet ja oferia la possibilitat d'enviar dades d'un lloc a un altre i començava a estendre's l'ús del correu electrònic.
Qualitat
L'MP3 és un format de compressió d'àudio amb pèrdua d'informació, per la qual cosa la qualitat de la música es veu afectada segons el bit rate empleat (un dels paràmetres més importants), això és, la quantitat de bits d'informació amb els quals es codifica cada segon d'àudio. Aquesta reducció de dades es realitza mitjançant l'execució de diverses tècniques basades en coneixements psicoacústics (percepció acústica), de codificació digital del senyal, i de compressió de dades.
Un altre paràmetre important és la freqüència de mostreig. En el CD es fixa en unes 44100 mostres per segon. Si féssim un símil amb el cinema, la freqüència de mostreig seria el nombre d'imatges (mostres) que es projecten en 1 segon, i que l'ull (de la mateixa manera que l'orella), interpreta com un continu.
La majoria de codificadors (programes per comprimir àudio) ofereixen una qualitat gairebé semblant a la del CD a 192 Kbps, mentre que altres no l'ofereixen ni a 320 Kbps. És a dir, que és important disposar d'un bon codificador (alguns molt populars són LLEPA, FasEnc, AudioCatalyst o BladeEnc). També és important notar que un cert bit rate pot ser plausible per a una sèrie de persones, mentre que d'altres, amb el mateix bit rate, notaran certes imperfeccions en l'àudio.
El 1993 i 1994, la indústria argumentava que l'MP3 era massa complicat, que mai podria arribar a ser un sistema barat, i que mai hauria aplicacions MP3 al mercat. Avui dia el descodificador base necessari costa poc més d'uns cèntims.
A Espanya es van comprar en un any més de dos milions d'MP3 portàtils
Actualitat i usos
L'MP3 està deixant de ser un format d'àudio lligat exclusivament al PC. Bona prova d'això és el fet que la venda de reproductors a Europa ha crescut un 600% en un any. A aquesta dada se li ha de sumar el gran èxit de popularitat que ha tingut l'iPod, juntament amb els milions d'euros que mouen els denominats “models tres en un”, els quals permeten reproduir música codificada en MP3, escoltar la ràdio i emmagatzemar dades com si es tractés d'un clauer USB.
